Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Lletres al vent


A la falda del banc solitàri,
hi reposa un llibre obert.
El vent, impacient cerca la
seva història…

Passegen per estores de
tardor… 
a l’aixoplug d’un arbre vell,
els enamorats, s’abracen,
es pronuncien  paraules
d’amor,

el bes de la tarda, despulla
lletres al vent.

                                      



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent