Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Neu

Tímidament…cauen
les primeres volves de
neu, enfarínen el bosc,
gelen la terra,
estríen l’escorça.

He caminat a través
de la
densa boira…
per l’estora
d’un temps
llunyà,

veient com els rostres,
es difuminàven en la
cortina
d’un hivern que
ja no em
pertany.

He sentit com la neu
albergaba
en el silenci
i calmava els neguits,

Rera el pas del record,
el cruixir de la neu,
ha envaït el silenci.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent