Amb els cinc sentits

pensaments poètics

El desert

Camino per un desert
que clama a la llum,
travesso el camí de la
solitud,sense abandonar
l’esperança del retrovament.

A cada pas, l’aire dens 
m’enforteix la pell, 
delicadament arrenglera
la sorra fina i bifurca el camí, 
modelant la duna.

Més enllà del miratge,
on s’acaba l’horitzó llunyà,
visualitzo un oassis de llum,
que m’encen els ulls.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent