Amb els cinc sentits

En la foscor de la nit, el buit. 
Arrecerada sota la capa densa 
del núvol gris, la lluna.
L’espurna de llum que atempera
les hores buides, i apaivaga els
silencis i encèn els somnis.
Les parpelles cansades acluquen
els ulls i s’entreguen al món oníric…
La lluna dòcil, atenúa la foscor i
emplena el buit.

L’horitzó esclata en colors,
vessa el magma als teus ulls,
i ressegueix el contorn dels teus
llavis.
Pinzellades d’ocres obren solcs
de llum.
L’aire condensa les hores i esgota
la flama, i es fa tèbia la matinada.