Publicat el 5 d'octubre de 2012
Tèbia
L’horitzó esclata en colors,
vessa el magma als teus ulls,
i ressegueix el contorn dels teus
llavis.
Pinzellades d’ocres obren solcs
de llum.
L’aire condensa les hores i esgota
la flama, i es fa tèbia la matinada.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Somnis i desitjos per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent