Comentaris de casino

Legislar a colp d’escàndol de periodisme grog és una cosa nefasta, qualsevol persona mínimament asenyada que vullga realment una Justícia i unes lleis que tinguen eficàcia, hi estarà d’acord. Tanmateix, poques vegades s’arriba a pensar el lluny que arriben les conseqüencies d’actuar així.

Desprès de l’anomenat “cas Farruquito” va haver una reforma penal, completament innecessària. Els accidents de trànsit són tants al cap del dia que resultaria impossible tramitar-los tots ells com delicte, per això sols els casos més greus són i eren jutjats així, ja existia eixa previsió normativa, i per tant mancava de sentit comú l’aldarull que es formà. Però s’alçà per què tantes hores de televisió s’han d’omplir i omplir, del que siga, i per tant cal anar desgranant tot, com el fet purament administratiu, fins aleshores, de que conduia sense carnet.

Tindre o no carnet no significa necessàriament que tingues pericia al volant, ni tan sols que sàpigues conduir més mal que bé, i han estat milers i milers els casos de persones que han conduït perfectament sense tindre’l, però calia mantindre el cas quan més temps a les televisions i tot era bo. I en conseqüència, la reforma ens dugué el delicte de conduir sense carnet.

I quan apareix una norma penal nova, tant fa quina siga, la maquinària estatal represiva es posa en marxa i t’aplasta.

I així, per exemple, et trobes al mes d’abril de 2009, amb una persona que li agafa el cotxe a son pare, un home gran que no controla el que l’adult del seu fill fa o deixa de fer, i se’n va al poble del costat, malgrat no tindre carnet. El pillen, el detenen i el citen a declarar, bé fins ací pur tràmit, agradarà més o menys però l’home esta d’acord en acceptar els càrrecs i complir el càstig. Impossible. Per què? Doncs per què el Ministeri Fiscal, eixa entelequia prevista per a reclamar l’aplicació de la llei, considera que cal imputar (col·loquialment acusar) al pare. Per què? Doncs per què li ha deixat el cotxe al fill, quan aquest no pot conduir.

A totes llums és una aberració, però en 9 de cada 10 casos els jutjats accepten les peticions de tràmit de fiscalia, així que imputen a l’home i el citen a declarar. L’home contracta al seu advocat i procuradora, i tot per a què? Per  a què avui, 3 anys i 5 mesos desprès, el Ministeri Fiscal sol·licite que s’arxive el cas respecte al pare. I no passa res, ni indemnitzaran al pare pel sobresalt, ni per les despeses, ni tan sols rebrà una disculpa. Res.

Tampoc l’altre imputat rebrà cap compensació per tindre obert un procediment tant de temps, quan aquell dia havera pogut tancar-lo. Ni rebrà cap benefici pels perjuis que se’n puguen derivar, desprès de tot no és més que un delinqüent …

I tot això per què ocorre? Doncs per què mai cap senyoria, siga jutge/essa, magistrat/ada o fiscal/a han respost de les seves errades, i en conseqüència a vegades (massa) et trobes amb decissions arrogants que en res beneficien a la Justícia que diuen representar.