Comentaris de casino

Llegia ahir la columna de Ian Gibson, a Publico, i no sabia a que es referia amb el documental de Fisk sobre l’assassinat de les dones, no llegesc el diari en paper tots els dies, ni tampoc sempre és el mateix i moltes vegades a la informació digital no totes les noticies apareixen en titular, així que per una raó o altra un reportatge que semba parlava d’un assumpte sobre el que estic sensibilitzada, se m’havia passat.

Sols varen caldre passar unes fulles, entre elles les que parlaven de les eleccions afganes i la participació de les dones, per a trobar-me a la tercera entrega d’aquell reportatge del que m’havia informat Gibson.

I llegint-lo em vaig adonar que ja tenia la solució als meus dubtes i vacil•lacions sobre el vel islàmic, el burca i demès parafernàlies. No m’interessa.

No m’interessa eixa discussió, quan a molts països suposadament democràtics encara es mata a les dones impunement, quan milers de turistes volem anar a Egipte i allà les comunitats cristianes!! participen d’eixa violència, quan la vida de les dones val tan poc, quan encara el pare pot violar a la filla i matar-la per haver-lo deshonrat quedant-se embarassada, quan una mare troba menys dolorós que maten a la filla que aquesta la deshonre.

O quan a l’altre extrem, encara una dona jove i intel•ligent considera que és afortunada per que el seu pare i la seva mare, malgrat ser de religió islàmica l’han deixat estudiar i treballar.

Crec que els signes i símbols de la violència s’han de combatre, però en un ordre de prioritats queden darrere de la soca-rel del problema, i no resituar-nos ens distreu de l’objectiu.

El passat dissabte vaig acudir a una interessant xerrada organitzada per Endavant, al voltant dels decrets de prohibició del vel i el burca, i on acabarem parlant també i com era previsible, del mocador islàmic.

Anava amb totes les prevencions del món per què no tinc ben definida la meua postura, ni he raonat prou sobre aquest assumpte, ni aconseguit aïllar-me del soroll mediàtic per a fer-ho. De fet, trobe que no és ara el moment de la reflexió per que existeix massa enrenou que impedeix la calma necessària, i per que com els vaig dir a les companyes que tan bé exposaren el tema, si és un fals debat poc avancem participant en ell. Però pot ser tinga raó la companya Sylviane Daham i calga que les esquerranes tingam clara la postura i els fonaments de la mateixa, per a no deixar-nos arrastrar pels interessos del poder dominant. Una vegada més resistir.

Però no és senzill fer equilibris entre l’axioma de que qualsevol d’eixos elements son castradors i signes de dominació sobre la dona, i el de que no cap que ara, des d’una posició eurocentrista, acceptem un altre tipus de dominació com sinònim de llibertat.

Desfer la tautologia exigeix distància, autocrítica, i evitar advocar per solucions epidèrmiques a problemes d’arrel.

Continuare recollint informació i escoltant, evitant prejudicis.