Jo amb el Parlament
Ho he intentat, però no puc, no hi ha manera de què el moviment 15-M em siga simpàtic, ni que m’interesse el més minim. Ja ho vaig dir abans de les eleccions ací mateixa, i des d’aleshores he continuat parlant amb gent que sí és procliu a ell, i que em mereix tot el respecte i la confiança, escolte el que em diuen, però no, els actes dels “indignats” (és veu que no va amb el moviment el del llenguatge no sexista) desmunta el millor dels argumentaris.
I ja ho tenen bé, s’irroguen una representativitat que no tenen, per que en el meu nom no poden parlar, jo no pose a tota la gent que fa política en el mateix sac i sí em sento representada pels regidors i regidores del meu poble a qui he votat, i sí vull que els diputats que no he votat però que recolze, parlen en nom meu.
No vaig entendre la perolada que es muntà a la porta de l’ajuntament del meu poble l’altre dia, ni entenc que avui quasi s’haja impedit la constitució del Parlament català.
I tot plegat, el que més em molesta és que des dels mitjans de comunicació que alentaren als campistes, no s’haja fet la més mínima autocrítica. Seria bo, que algú diguera en públic: ens equivocarem.