Llibres
Aquesta passada Pasqua, vaig tindre més temps i desasosec del que volia, i la casualitat va fer que caiguera a les meues mans l’edició que 3i4 feu fa anys de la Biblia, és com una mena de resum en llenguatge actual dels Llibres. I vaig pensar que pot ser si milions de persones trobaven consol a les seves pàgines, jo podria també entendre millor el meu entorn. Llevat de quan era menuda i impresionable, que vaig dedicar un temps a transcriure les històries de les set plagues d’Egipte que em deixaven astorada, ja mai més havia tornat a passar per les seves planes, malgrat haver-m’ho proposat varies vegades i haver-li subtret a la meua tia, una edició ben voluminosa i lluïdora, enquadernada en pell, que abans acumulava pols a sa casa i ara a la meua.
El cas és que llegir eixe resum en català, em deixà més esbalaïda que abans de començar. Tantes setmanes de catequisi en la preadolescència aprenent que Déu és bondadós, que ens vol i que ja no és el col·lèric d’abans del Concili, per a llegir allà que eixe Home mai esta content, que no fa sinó desterros, tallar caps, matar gent, enviar plagues i fam … un desastre darrere un altre, malgrat que la colla de moixos que segueixen els seus manaments no dubten en sacrificar-se i més.
No va ser el darrer llibre que llegirem juntes, per què sols llegia per a mi, però no podia aguantar-me i de tant en tant llegia un passatge a la mare, que es burlava de la meua sorpresa, supose que ella trobaria que era com sempre.
I si qu deu ser com sempre, per què ara amb la desgràcia de l’accident de tren, s’ha sabut que el cura (no sé el rang exacte dins l’escalafò eclesiàstic, cura a la fi) digué a les families que Déu donaria als morts l’alegria que les famillies no els haveren pogut donar. Això entenen per consolar?
El cert és que se me n’han anat totes les ganes de seguir llegint eixes històries, i vaig optar per coses més lleugeres, però és veu que m’he contaminat i ho veig tot amb mal ull, per què ni el llibre que vaig demanar a les meues llibreteres de referència -3i4 clar- i que feu em repensara si això d’editar en format llibre un blog era bona idea, ni el mediàtic Màxim, ni el darrer llibre de Ferran Torrent, m’han fet el pes.
Menys mal que ara a l’estiu, amb una mica de sort, podre dedicar-li temps a Dibuixar el gènere, de Gerard Coll-Planas, d’Edicions96 i, que pinta realment bé.