Comentaris de casino

Encara no he acabat la guàrdia d’avui, però creue els dits per a que en les poc menys de tres hores que queden, no em criden; la radiografia social del dia ja ha estat més que suficient.

He començat el dia com l’he acabat, atenent a homens acusats de maltractaments a les seves parelles, i en tots tres casos m’han dit cosa semblant: és mentira, esta mal del cap (ella), no passa res, que la cosa se n’ha anat de les mans un poc … No sé com acabaran per que en cap dels casos els he assistit judicialment, bé per què als pobles això del Jutjat de Guàrdia és més una entelequia que una realitat, bé per què estava fent altres assistencies.

Per exemple, Un xicot víctima de la doctrina farruquito, acusat de conduïr sense carnet.

Un pobre home acusat de robament de ferralla d’un ecoparc, que tota junta no valia ni vint-i-sis euros i per a qui la fiscalia estava disposada a demanar huit mesos de multa diària per import de 6€ dia.

Una dona acusada de practicar la mendicitat amb el seu fill menor.

Un home acusat de tràfic de substàncies tòxiques, per haver-li pillat una bossa amb marihuana, que tota junta li costà 80€.

Un xicot magrebí que ha passat la frontera als baixos d’un camió, jugant-se, ell i el company menor d’edat, la vida.

I cadascún d’eixos casos ha posat en marxa una maquinària aplastant, que evidència la misèria moral del sistema judicial.

He anat a veure “El Capital”, i us avance que si tenieu en el cap veure-la, s’ho podeu estalviar, probablement el trailer de la pel·lícula és ella mateixa. Decebedora. Tanmateix no és ben bé d’ella que vull escriure, sinó sols d’una escena que em va bé per que representa un comportament massa habitual en la gent catalanoparlant.

L’escena en qüestió, és quan el pare li diu al fill que té un regal per a ell, i malgrat que són francessos i viuen a Paris, li ho diu en anglès (sols li parla en eixa escena) i li exigeix que li conteste en la mateixa llengua. Això ha conduït a que ací, eixe no-diàleg s’haja subtitulat en castellà.

Però sols s’ha subtitulat eixa escena, malgrat que el protagonista és un tauró de les finances, que viatja arreu del món i té la major part dels lligams eonòmics entre Nova Iork, Londres i Tokio, i per tant és dedueix que a tots eixos escenaris les converses es desenvoluparan igualment en anglès. De fet quan li parla al fill, ràpidament penses que vol que aprenga la llengua dels negocis.

Tanmateix cap altra escena s’ha traduït. I això em porta al cap la imatge de la gent catalanoparlant que continua patint disglòssia. A la xarxa hi ha milers i milers de casos, de fet crec que les xarxes socials, estan fent més mal que una pedregada a la llengua. Però hi ha casos sagnants, com el de webs completament escrites en català – moltes vegades promogudes per nacionalistes-autonomistes – on la gent pot fer comentaris, és prou que hi haja un en castellà per a que qui administre la pàgina li conteste en castellà.

Anem a veure, si ha entès el que deia la pàgina – en català – i ha fet un comentari, serà que ho ha comprès, no?. Per què doncs claudiquem?. Que els fa pensar que si no escriuen en castellà deixaran d’entendre’ls?.