Intruments de la justícia
Fa uns dies, un grapat de jutges (imagine que també jutgesses, però d’això amb el plural genèric, no ens hem assabentat) han signat un paperet protestant per què el govern de dretes del PP ha indultat a uns mossos condemnats per tortura.
Eixos mateixos jutges (i jutgesses, cas d’haver-ne) no han dit res, no han signat res, quan el govern de dretes del PSOE indultava (en ocasions inclús per segona vegada) als guàrdies civils d’Intxaurrondo, condemnats per tortura, indult al que també el tribunal sentenciador s’oposava i que l’adalid de la justícia progre, malgrat que curiosament era al mateix temps ministre de l’Interior, Juan Alberto Belloch concedí.
En realitat, mai han dit res en els 36 indults que ha habut als 62 policies, guàrdies civils o mossos condemnats per tortura. Tampoc s’han pronunciat en les múltiples vegades que el Tribunal de Drets Humans ha condemnat al Regne d’Espanya per no investigar les tortures.
I fins on jo sé, tampoc han dit res ara, dies desprès del seu manifest, quan ha sortit la notícia de l’extoxicoman David Reboredo, al que se li ha denegat dues vegades l’indult.
I és que clar, un pobre extoxicoman no és cap arma volandera contra el govern, quan estas en mig d’una negociació.
I ahí és on perden per a mi tota credibilitat, tant com quan volen enmascarar la seva protesta salarial en una lluita contra les retallades a la justícia, si així fora, era més senzill haver-se sumat a la vaga general en compte d’anunciar-ne una si no els fan cas.