Silenci
Tinc la sensació, segur que compartida per molta gent, que el valor del sileci s’ha perdut irremissiblement. Hi ha moltes mostres del que dic, com el cinema, on ja ni a la sessió golfa et llliures de trobar-te amb qui narra la pel•lícula a qui té al costat, o a les “amistats” del Facebook. Però per a mi l’exemple més evident me l’aporten els viatges en tren, pot ser per què és el meu mitjà de transport preferit i per què en ells sempre he tingut experiències curioses, és pel que hem fixe més.
Als meus anys d’estudianta, era comú que la gent de comarques ens juntarem al tren i anarem xerrant de camí a les Universitats, com ho era que el dia que anaves a soles, cercares un lloc on pensares que es produiria una conversa prou interesant per entretindre el viatge, encara que no hi participares. Amb el temps, la gent bescanvià l’estona de conversa per la lectura, i alehores de forma natural la gent que volia xerrar defugia els seients ocupats per la gent que llegia, no volies estorbar.
Encara recordé que quan aparegueren els mòbils com bolets de gener, li deia jo a un conegut que jo no podría tindre móbil per que entre tindre’l apagat a la feina i als trajectes, quan vindria a tindre’l encès la gent ja podría localitzar-me a casa, com sempre. L’interlocutor ja em mirà extranyat i em digué que no entenia per què al tren no tenia que atendre les cridades.
I el temps li ha donat la raó, no per què jo ho faça, que ho faig, encara que continue amb la mania de ser hiperbreu, sinó per que a hores d’ara tothom xerra pels colzes i amb grans escarafalls durant els trajectes de tren, pots asabentar-te de tot el que li passa a la desconeguda de tres seients allà, quan a tu ni et va ni et ve. I no sé si serà per causa-efecte del mobil, però el cas és que ara també et trobes especimens que quan parlen amb qui tenen al costat, ho fan altemps per a tot el vagó, com proclamant la seva vida.
Si a l’anterior, li sumes a les i els hostesses del comboi (en una ocasió vaig arribar a comptar fins a 14 interpel•lacions als viatgers), doncs un viatge de tres hores a l’euromed pot resultar un suplici.
I el tren no és més que un exemple.