Mal follada

0

 

Llig a la premsa que el sociata que insultà a Terribas s’ha disculpat, dient que mai pensava que un comentari fet en calent tinguera tanta repercussió.

El cas és que eixe comentari el feu a la seva pàgina de facebook, i tenint en compte que allò és un mitjà escrit, que a més a més permet eliminar el que has posat quan al rellegir-ho t’adones del poc encertat que has estat, em du a pensar que o bé té una estranya concepció del que és dir una cosa en calent o bé no sap com funcionen les xarxes socials i és un polític més, que se suma a la moda d’emprar la xarxa sense tindre idea de com funciona la mateixa.

Fa uns dies eren els del PP els que anunciaven amb fanfàrries que s’apuntaven a la blogosfera, com si no hagueren ja milers de polítics amb blog i hagueren descobert Amèrica. Quinze dies després, la premsa analitzava el que havia ocorregut, i com era d’esperar: no havien actualitzacions diàries, no havien temes candents ni connexió amb el públic, ni més seguidors que els del propi partit.

I és que tindre una web, un blog, una pàgina al face o un compte al tuenti … suposa o bé que gaudeixes d’eixes eines i no et suposa un gran esforç, o bé que eres una persona disciplinada i analítica i saps traure-li el suc que et poden donar.

Posar-se a l’aparador sense saber d’aparadorisme, pot ser ben fotut.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Segones intencions

4

 

Fa uns dies que he acabat de llegir La dona trencada, de Simone de Beauvoir. Un llibre estomacant, que et deixa baldada. Dona per a molt, però sols he subratllat una frase que m’ha colpit, esta al tercer llibre, quasi al final la protagonista diu: “Que complicat es torna tot des de que una comença a tindre segones intencions”.

Gran veritat!!

La vida es fa cara amunt i vas deixant molt al camí, quan t’entossudeixes en fer A quan vols B, i encara és pitjor quan pretens que la resta del món endevine que en realitat el que vols és B, i pretens que actuen conforme eixa màxima de la qual explícitament renegues.

Fent-li voltes a la qüestió, arribe a la conclusió que amb eixa actitut el que cerques es tindre sempre una excusa per donar les culpes al demés, facen el que facen sempre podràs recriminar-los que no ho han fet bé, mai encertaran el que vols.

És més senzill aixó, que enfrontar la por que et provoquen els canvis a la teua vida. No és una conclusió molt original, és el que li ocorre a la dona trencada que subordina els seus desitjos als de l’altre.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El “pitorro”

0

 

Avui llegint un article al diari, m’he trobat aquesta parauleta, m’ha resultat sorprenent que en el context on estava apareguera, no trobava fora molt adient per a un text professional i després per que amb eixa parauleta l’articulista es referia a la vàlvula, al polsador, l’obturador, el pulveritzador d’un aerosol i per tant no li corresponia. Però cap paraula de les anteriorment esmentades o tantes altres sinònimes ha fet servir, per contra ha emprat la col•loquial: el pitorro.

I llegint-ho he recordat una escena d’aquests dies, quan a una xerrada a l’alumnat de secundària del mateix institut on jo vaig estudiar, els i les alumnes al donar-los un paperet enrotllat que vindria a ser una octaveta de full, i que dins tenia escrit un text molt breu al•lusiu al 8 de març, sols digueren: primer que si havien d’obrir-ho i després al veure el text, exclamaren: i tot això hem de llegir ara?

Gens de curiositat i, menys passió per descobrir i atendre les paraules.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari