Mata’m

0

Imagine que la catarva de gent que l’altre dia s’ajuntà a la Plaça Colón d’Espanya, l’anterior afirmació li semblarà una bestiesa, per que ja sabem que ells i elles son la reserva moral i espiritual d’occident i si ens afanyem del món sencer. Però a la resta de simples mortals supose que alguna vegada se’ns ha ocorregut pensar que voldríem que feren amb nosaltres en un cas extrem, que decidiríem si poguérem si arriba un dia en què ens trobem sense possibilitat de retorn a la consciència en un llit d’hospital, o si ens diuen que anem a perdre la xaveta, etc etc que les opcions són múltiples.

Semblava que l’invent del mal anomenat testament vital o actes de voluntats anticipades (que el mateix és), posaria un poc de llum a tanta foscor dubitativa de professionals de la medicina i de parents que no saben que fer ni on acudir, però a la pràctica res és tan senzill.

Especialment quan no es tracta que vols que facen en tu, sinó que ets tu qui ha de decidir que fas amb eixa persona que tant has estimat, que tant estimes i que veus que s’ensorra davant els teus ulls, patint (ella més que no tu) i desdibuixant els records amables.

Que la vida esta feta de coses dolces i amargues no és dir res, i no es tracta d’evitar el disgusts, sinó que en moltes ocasions eixa persona estimada ja s’ha mort malgrat estar encara ací, i si ella poguera deixaria d’estar.

Per això sempre he pensat que no hi ha acte més generós i de tendresa que acompanyar en la mort. Sense culpes inventades i imposades.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Tinc novia

0

Quan ens conviden a un casament, moltes vegades el que diguem és precisament això, que tenim una novia, abreujant: tenim novia.

Mai m’havia parat a pensat el sexista de la denominació, fins que ma tia m’ha preguntat com havia quedat la festa de casament a la que he anat, i em preguntà això mateixa: com quedà la novia de X? I jo amb ganes d’escandalitzar-la li vaig contestar que no havia estat novia sinó nuvi.

I ahi es on em vaig adonar que de forma “innocent” el llenguatge torna a donar un rol exacte a les dones.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deformació

0

Fa uns anys un agradabilisim sopar amb amics, quasi se’n va en orris per una discussió sobre si una persona pública concreta, era un intel·lectual o no. Un amic afirmava, vehement, que no ho era, en la mesura que no se li coneixia cap escrit. Per contra, jo mantenia no sols que el fet de no conèixer-li textos, no significa que no escrigués, sinó que per a ser un intel·lectual, un creador d’opinions, de valors i d’idees hi ha altres vies, més enllà de l’estimada pels lletraferits.

És una d’aquelles anècdotes que se’t queden i sobre les que repenses. I això és el que faig a sovint, ara mateix, per dos motius diversos i semblants. Un relacionat amb l’ubic Obama, s’ha resaltat molt de la seva trajectòria precisament el seu activisme, no tant la seva creació de papers i/o discursos (malgrat tindre’ls), però bé, això pot ser siga per que ací la informació ve molt diluïda i allà si que es done major importància a l’escrit. I l’altra per que fa uns dies se’m recomanava llegir els clàssics feministes, com a eina de formació.

I és curiós, per que precisament tinc una gran resistència a eixes lectures, i no serà per que no m’agrade la informació i la formació. Ignore d’on em ve, però sempre que pense en eixos llibres, em venen al cap dues dones ben diferents i que entre elles ni es coneixen, que són capaç de reproduir-te el que han llegit, et tapen a teories, però el seu dia a dia dista molt d’un activisme coherent amb el que han llegit.

Com també m’han dit recentment, tenen la teoria però no el discurs. I és que diria jo que en ocasions la formació, deve deformació.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari