La calidesa de la nit embolica les hores…
invisibles als nostres ulls,
van capturant la conversa.
No hi ha temps, únicament els nostres móns, enllaçant cada
fibra de l’emoció.
La Lluna ens ha vist parlar, hem rigut i plorat sota la seva llum.
Abraçades d’amistat bressolen les hores, i afloren els sentiments compartits,
i jo no vull que s’acabi la nit.
La matinada ens descobreix, abraçant-nos novament.
Les parpelles comencen a tancar-se, i la son atrapa els sentits.
El desig d’una nit captivadora, ens ha tornat a unir.