Publicat el 6 de febrer de 2012
Llàgrimes de gel
La grisor densa dels núvols enterboleix el rostre blau,
rere el vidre entelat, aboquen les primeres volves de neu,
s’asseuen sobre la pell nocturna de la nit, d’una en una, juguen a apilar-se.
La nit va modelant estalactites de gel, com llances de foc,
van creixent sota la pell de la roca foradada.
En la serenor de la tarda, cauen i es fonen
en llàgrimes de gel, inundant d’aigua totes
les serralades.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de La Terra per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent