Publicat el 29 de febrer de 2012
Gronxa el Mar
Gronxa el mar…les onades bressolen
pensaments, asseguda a la sorra els
veus passar, nedant sobre el teu blau,
suaument la brisa desgrana emocions,
amor i dolor, passió i lluita constant
t’han fet com ets tu ara, una dona vital!
t’han fet com ets tu ara, una dona vital!
i sorgeixen novament els records…
entre els plecs de la pell, besant el mar.
La vellesa no t’espanta, les vivències
t’ha fet sàvia.
Pactes una treva amb el teu temps,
t’aboques als nous dies..
les hores acaronen noves experiències.
Gronxa el teu mar… sobre la pell de
l’aigua, espurnes de plata, brillen dies
d’esperança.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de El MAR per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent