FOTOGRAFIA by PURA MARÍA GARCÍA
S’arrela el cel
on la vesprada es dessagna.
La vida es fon
als ulls nodrits de les muntanyes velles.
Les ombres adormides
s’oculten
als contorns immensos
de la nit que s’esbrina.
Camine pel camí més urgent:
el riu audaç
que llepa els llavis de la vida.
…el riu audaç que llepa els llavis de la vida. Una metàfora potent i bellíssima. Havies començat ben igual: s’arrela el cel on la vesprada es dessagna.