impressionant descripció de la natura en el seu estat pur. Segueix en aquesta línia d’escriptura, salvatge i pura
Desplega les ales per entre la muntanya escarpada,
inicia el vol, majestuosa, imponent dansa amb el vent,
volta pel penya-segat, subtilment cerca aliment,
l’agudesa visual li facilita el camí.
Sap esperar, pacient enclava les ungles damunt la roca,
estàtica, alerta a qualsevol canvi que es pugui produir.
La tarda de la mà, no tardarà allunyar-se,
els colors rogencs del penya-segat s’apaguen,
el temps s’esgota, no hi ha descans per l’àguila,
un últim vol abans que l’ombra de la nit aplaqui el
seu desig.
La destresa ha vençut la foscor, es fa amb la presa,
desplega les ales i triomfadora torna al seu niu.