Publicat el 25 de gener de 2011
La teva pell 2011
Brollen com salts d’aigua,
els meus pensaments,
desitjos eteris continguts
dins una bombolla d’aire,
algunes paraules m’han
parlat del teu mon,
però encara no conec la
teva pell ni em sé els teus
racons.
La tarda despulla el silenci
mentre creuem mirades.
El so i la paraula,
com la llenya i la brasa.
La nit abraça la tebiesa
dels cossos adormits.
S’ha llevat la matinada amb l’alè de joventut,
el raig solar aboca el seu rostre a través de
la finestra.
Ara ja conec els teus racons i sé que el bosc
s’ha tornat còmplice de la nostra història.
De tornada cap a casa se m’ha fet planer el
camí, els desitjos eteris ja no estan continguts,
brollen com salts d’aigua dins meu.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Somnis i desitjos per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
que bonic, se m’ha posat la pell de gallina. Ets magnifica i les teves frases sonen com un violí perfectament afinat i de gran mestria.