DUBLIN by ENSOPH PIX
Hui la carn és un amagatall on el plaer ha jugat a ser melòdica raó per estimar-nos.
la neu és un traç blanc. Hi ha un riu rere els cristalls vestits de boira de la
finestra gran. Tots els dits volen i extrauen del llenguatge les ombres que el
passat deixà, indagant en la melangia.
Dublín és un cor vell, un pont, un
paisatge que ens observa, acomiadant l’oblit, ara que els besos ofeguen la voravia de l’avinguda
il·luminada.
Hi ha la més blanca nit amb la més
blanca de les ombres.