Aquest matí hem conclòs el III Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida. Han estat tres dies intensos i molt ben aprofitats. I ara solaments ens queda acabar les correccions dels grups 4t A i B (d’ESO) i treure les notes mitjanes. I la setmana del 22 al 26 de març tindrem les avaluacions. El grup
No us podem fer ni cinc cèntims del que ha estat el Congrés fins avui. Hem escoltat ponències molt interessants, hem vist amigues i amics (alguns feia temps que no saludàvem), i el que és habitual en aquests “actes”: Seguim ací ( a pesar dels que ja sabeu). Ah, i el Quixot és una traducció
Com que durant avui, demà i despús-demà assistirem al III Congrés d’Estudis de l’IEVA, no sabem si podrem estar per ací amb la constància amb què acostumem, us deixem aquest apunt (de moment). Pel que fa a l’economia submergida, el PV, segons el GESTHA, arriba a un 24,3%, mentre que la mitjana de l’estat està
Com sabreu, dissabte el vam recordar a Ca les Senyoretes (Otos-Vall d’Albaida) amb Núria Cadenes i Arthur Caravan. I ho seguirem fent. Encara que no tinga res a veure amb l’Ovidi, us deixe l’article de Fernando Delgado, “¿Què pasa en Valencia?” (El País). O igual té massa a veure… no ho sé. “Celebro muy de
Arran de la censura del PP (ni els millors temps del “tio” Paco), Román de la Calle, director del MuVIM, ha dimitit. Ací teniu alguns extractes (de Levante-EMV) de la seua carta de dimissió. Aquest és el veritable PP. No us enganyeu… Román de la Calle “Hace unas fechas, mantuvimos una sincera y fluida conversación
Jesús Figuerola: ´La situación de la lectura en valenciano es dramática´ Jesús Figuerola, durante la entrevista. Presidente de la Associació d’Editors. Compagina la docencia en un instituto con la labor editorial en Perifèric. La principal organización empresarial acaba de elegirlo como presidente, al frente de una directiva que renueva -por jubilación- a históricos fundadores,
Bilingüisme autèntic? (LEVANTE-EMV) Ferran Suay En un territori que es declara oficialment bilingüe hi ha dos tipus de ciutadans: els capacitats, que dominen els dos idiomes, i els discapacitats, que només en coneixen un. Si, a més a més, les autoritats del territori presumeixen amb freqüència de tolerància lingüística, i no es cansen de declarar
Los curas de Guipúzcoa apoyan la obra de Pagola El País 252 sacerdotes suscriben una crítica por la “persecución” al teólogoClamor del clero guipuzcoano en favor del libro del teólogo José Antonio Pagola, que ha sido retirado de las librerías. Un total de 252 sacerdotes de Guipúzcoa -sobre un censo aproximado de 300- han suscrito
“Vivo en una ciudad donde el alcalde va a los plenos municipales en coche oficial y con chófer (el núcleo de población es de no más de 30.000 habitantes, y la distancia desde su casa, no más de 700 metros). Vivo en un país donde alguna de sus autonomías subvenciona las carreras de fórmula 1
És el que hi ha. “Anem a més” va ser el lema d’una de les seues campanyes electorals de fa uns anys. I a fe que ausades que van a més. Si el poble valencià no fa un pensament (cosa que, de moment, veig molt difícil… i si voleu, digueu-me pessimista), podrem fer-lo més avant?
La setmana que ve (12, 13 i 14 de març) celebrem el III Congrés d’Estudis de l’IEVA a l’Olleria i fem un muntó d’actes culturals i científics als que esteu convidats, adjunt vos penge el programa per tal que veeu tot el que hi ha i vingueu a allò que vos apanye més. Gracietes.
Ahir arribàrem a la 4a edició de la celebració de Sant Ovidi Montllor a Ca les Senyoretes, d’Otos (Vall d’Albaida). L’hora de congregar-nos havia estat fixada a les 20:00h però, com sempre sol passar, començàrem els actes cap a les 20:30h. Només arribar vam saludar els amics Pep, Paco, Toni, Joan, Núria, Rosa, Enric, etc.
Ací teniu el que s’ha escrit aquest dies sobre el pacte educatiu. No pense que s’arribe massa lluny. Per què? Perquè no consultaran les i els que fem classe, sinó que, des d’un despatx, dissenyaran el que voldran. O no sabeu que aquelles i aquells que han “parit” la LOGSE (i tot la resta de
Un país, una cultura, una nació, que no té en els mestres, en tot l’ampli conjunt que forma el magisteri més ampli, la base on s’estructura l’educació i la pedagogia, més enllà de la família o els adults que són més propers als nens, no pot anar bé de cap de les maneres. Va camí