Nota: Article que publico aquesta setmana en traducció al turk a la revista Politeknik En els darrers anys, es debat intensament sobre les transformacions en els sistemes educatius. Es parla des dels analistes, els columnistes periodístics, les autoritats, els acadèmics, o certa indústria de la innovació educativa. Ho expliciten els textos legislatius, apareix el terme
En els anys de l’elaboracio de la Llei d’Educacio de Catalunya, i dels agres enfrontaments amb l’aleshores Conseller Ernest Maragall, quan aquest ens retreia el desacord majoritari de la comunitat Educativa, les vagues, les mobilitzacions, les critiques i desqualificacions mútues, ens va reptar obertament: “si no els agrada la LEC, muntin un partit i presentin-se
Una de les meves pel·lícules favorites de la història del cinema és Casablanca. I una de les escenes memorables és quan el capità Renault, el cínic cap dels gendarmes de la ciutat, pressionat pels ocupants nazis ordena clausurar el Rick’s Caffé. Quan Humphrey Bogart li pregunta els motius, improvisa la resposta. “És un escàndol! En
Tot comunicòleg, avui disfressat rere la denominació més “cool” d’Spin Doctor, sap que en aquest món globalitzat, per manipular l’opinió pública cal saber disfressar la propaganda d’informació, vestir les càrregues ideològiques de profunditat amb un embolcall de retòrica cientifista. És així com s’ha escolat en el nostre subconscient la teòrica naturalitat de les tesis neoliberals,
Davidson Budhoo fou un economista de l’illa caribenya de Granada empleat durant dotze anys al FMI, encarregat de dissenyar projectes d’ajustos estructurals per Àfrica, Amèrica Llatina i el Carib. El 1988, fart de les irregularitats i absoluta manca d’honestedat de l’organisme arran del gir ideològic neoliberal propiciat per l’era Tatcher-Reagan, presentà públicament la seva carta
Els esdeveniments relacionats amb la crisi grega han servit per evidenciar el grau de corrupció i temeritat al qual han arribat les institucions europees. Han fixat el grau de desconfiança instal·lat entre estats, i han permès mostrar a la llum el pregon sentit autoritari que mena el neoliberalisme. Les coses no acaben aquí. L’esquerra continental,
Quitança és un concepte econòmic que sona amb força i rep un tractament mediàtic hostil, com si es tractés d’un element subversiu. En termes financers es podria entendre com a la supressió unilateral, total o parcial, d’un deute. En termes polítics, és considerat com a blasfèmia en la religió neoliberal, que promet l’infern –o les
«Res no es pot esperar mentre els destins més terribles i foscos, comentats a diari, fins i tot a cada hora, pels diaris, analitzats en les seves causes i conseqüències aparents, no ajudin la gent a reconèixer els foscos poders als quals la seva vida és sotmesa» Walter Benjamin, Einnhnstrasse, «Kaiserpanorama» V. Els historiadors som