Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

5 d'abril de 2015
0 comentaris

Setmana Santa

Mitjançant whatsapp, els meus amics d’infantesa m’informen dels seus plans respectius per aquesta Setmana Santa. Impossible coincidir, com ja va essent habitual. En una Catalunya ciutat, entre la dispersió geogràfica i personal, tothom, i m’incloc entre ells, té els seus propis plans, agendes divergents, espais allunyats. Una llàstima, car hi ha pocs plaers comparables a la de les reunions periòdiques amb gent amb la qual comparteixes passat, confiança i perspectiva històrica.

Sóc d’aquests que valoren la importància de lapses temporals com la Setmana Santa com a espai de reflexió, amb el seu component d’espiritualitat. Més enllà de fe o creences, cada persona té necessitats que van més enllà de les materials. Això comporta la importància de dedicar temps i espai a la introspecció, al silenci i el recolliment, útils especialment si aquests són compartits.

Amb els amics amb qui passava la Setmana Santa els anys setanta i vuitanta, en un món de bicicletes, arbres, muntanya, excursions, excitació mandra i ensopiment, també teníem les nostres dosis de transcendència. Especialment a les nits, quan podíem jugar a fet i amagar entre les lluernes de bosc mediterrani, i panxa enlaire comptàvem estels. No crec que la nostra infantesa fos millor o pitjor que la d’altres generacions. Era, simplement, diferent. El divendres sant potser anàvem mirant la processió, i fins i tot podíem assistir a la missa solemne (durant un temps, només entràvem a l’església per casament, i malauradament ara, per enterraments), tanmateix, allò no era més que litúrgia per a uns instants que, certament, requereixen centrar-nos en el nostre interior.

Aquesta Setmana Santa, un cop més, no coincidirem. Tractarem de buscar algun cap de setmana de primavera, i segurament cap a Barcelona, per somiar plegats. Parlarem de nosaltres, i molt probablement abusarem del pretèrit imperfet. Tanmateix, si us sóc sincer, m’agradaria jugar a fet i amagar entre lluernes i estirar-nos als terrats per comptar estels.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!