La identidad profesional empieza a definirse a partir de los principios de la nueva gestión pública, lo que implicaría un nuevo conjunto de valores y un nuevo comportamiento moral más cercano a una ética empresarial que al tradicional ethos del profesor[1]. En la frase inicial d’Anna Karerina, Lev Tolstoi sostenia que “les famílies felices
El Consell Escolar de Catalunya enceta aquesta setmana un procés de reflexió sobre l’educació dels pròxims anys. A tal efecte, cinc personalitats procedents del món acadèmic han elaborat una ponència cadascú en què es tracten àmbits diversos (els pilars, l’arquitectura, el centre, el professorat, l’alumnat) en el que hauria de funcionar com a una mena
El passat 9 de novembre, tenia classe de l’assignatura d’Història Contemporània amb els meus alumnes de periodisme. La victòria de Trump a la matinada anterior havia generat un ambient depriment. Com no podia ser d’altra manera, vam dedicar els primers minuts per debatre sobre la transcendència del fet i especular sobre les possibles conseqüències. Els
L’historiador Xavier Casals acaba de publicar La Transición Española. El voto ignorado de las armas, en el que resulta ser una obra de referència per comprendre les dimensions i abast de la Transició. Casals, amb un estil ponderat i tractament rigorós, ha disseccionat aquest període històric en base a la dialèctica entre fonts documentals i dibuixa
No sóc gaire expert en temes religiosos. Ara bé, cada vegada que algú planteja propostes que qüestionen l’statu quo, es trobarà amb un exèrcit d’opinadors, polítics i responsables d’una teòrica societat civil repetint fins a la sacietat la paraula “Constitució” a la manera d’allò que el budisme denomina “mantra”. Per als poc avesats en teologia,
Un dels èxits del nacionalisme espanyol ha estat invisibilitzar-se, saber passar desapercebut, reinventar-se després de les exaltacions franquistes. Una de les funcions d’aquest nacionalisme banal que sembla el paradigma d’allò formulat per Michael Billig és combatre la dissidència, o potser més apropiadament hauríem d’anomenar, si tenim en compte el caràcter sagrat i religiós del fenomen,
Aquests darrers anys de crisi sistèmica, la invocació del president Suárez ha esdevingut una constant, especialment per part d’aquells sectors de vocació immobilista. Tanmateix, en política és habitual de tergiversar el passat per avortar qualsevol futur alternatiu. La manipulació del paper històric del primer president de la monarquia parlamentària és un clàssic periodístic de primer
Corria l’octubre de 1982. El nou professor de literatura castellana de BUP era un tipus peculiar, un d’aquests que tanquen el programa en un calaix i llencen la clau al mar, de manera que la primera classe prometia. En comptes de fer-nos llegir La Celestina, va portar el tocadiscos, unes fotocòpies i un vinil prou
Recordo aquella nit d’octubre de 1982 en què el PSOE va guanyar, per majoria aclaparadora, les eleccions generals. Aleshores tenia setze anys, i em va emprenyar no haver-los pogut votar aleshores. Es respirava cert ambient d’eufòria. Semblava com si la història es pogués capgirar, com si hi hagués la possibilitat de sortir d’aquella mena de