No cal confondre igualtat amb supervivència. Aquesta és més: es tracta simplement de poder viure amb dignitat.
Una fiscalitat equitativa és la que ens pot dur a frenar la desigualtat: que paguen més els que més tenen. Així de clar.
És immoral que es negue el principi d’igualtat econòmica pel qual tota persona té dret a un mitjà de vida digne.
És bo que cresca la solidaritat en èpoques de crisi, però és horrible que ens hi acostumem i ningú proteste per aquest estat injust de coses.
El països fràgils sofreixen les conseqüències d’un estat mundial de desigualtat. Els xiquets d’aquests països, i altres sectors fràgils, acaben pagant el pecat dels enriquits.
Per tal de frenar la desigualtat cal exercir un continu control i discerniment sobre els nostres comportaments econòmics i de consum. Horroritzar-se de la pobresa dels xiquets i ser després un descurat en els comportaments econòmics és una contradicció aberrant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!