Solcades

Eduard Solà Agudo

25 de maig de 2019
0 comentaris

I vestir-se (i II)

Estimar com s’estimen los amics que un dia van saber que no compartiran mai la mateixa opció política, però que poden confiar que mai seran deslleials a tot allò que compta molt per a viure i és una sort, com el fet de compartir la sinceritat en el diàleg i una amanida al bell mig de la taula.

Sentir com senten els pingüins. D’acord, jo no sé com senten los pingüins, però aquella humana gestualitat seua em genera una compassió per tota vida, per a tota ànima subjecta a les lleis de l’Evolució, com la teua i com la meua.

Plorar com ploren aquells que un dia no van renunciar a pegar voltes pel món, potser pel mateix país d’origen, i s’han avesat a dormir en llocs que mai abans hagueren imaginat: A un avenc, a un abric, a una roca enorme però ben calçada, al mig d’una vall… I ploren a causa de la felicitat d’haver anat descobrint quelcom que un dia potser explicaran sense gens de cerimònia i sense saber explicar-se gaire.

Tremolar com tremola qui ha de fer un salt i contar la seua veritat a una audiència discreta però entesa en la seua matèria. Ha esmorzat, al tren, un entrepà de formatge mentre repassava els apunts de la conferència fins que el paisatge ha canviat perquè la ciutat ha quedat enrere, a la fi, i aleshores ha aprofitat per amarar-se d’aquella verdor de l’ordi oblidant-ho completament tot. Oblidant, fins i tot, el cansament.

Escoltar el silenci com l’escolta aquell que ha arribat al cim i ha nugat una bandera a la Creu que assenyala el punt més alt. És lo silenci del vent, de l’aire. Abans d’encarar el descens, mira els altres cims i l’horitzó blanc i clar. Mira l’hora, es penja de nou la motxilla a l’esquena i confia en estar a casa a l’hora prevista.

I vestir-se com es vesteix aquell pintor de marines que viu al Clot i sovint sovint pren el cotxe i marxa a l’Empordà. Aleshores, es vesteix quan encara és de nit, d’una revolada, impacient, feliç, aquella roba ampla que unes hores abans, havent sopat, ha deixat preparada al vestidor de casa. Al cotxe hi té les pintures.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!