Solcades

Eduard Solà Agudo

11 de desembre de 2017
0 comentaris

‘Amb pressa, fent fressa’

He creuat lo riu del carrer

mentre la pluja baixava

amb pressa, fent fressa

-el brogit de l’aigua dels terrats-

tota avall, tota fresca,

esta vespra, avui ja sí i per fi,

perdent-se per sempre,

malaguanyada, morta,

perduda, inútil, regalada,

lliure, correns, arreu.

Com si no manqués

per a viure i fer viure

i riure.

On siga que es digue:

Jo mateix, ací, així.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!