Jo, que he llegit los Evangelis i, esbiaixadament, a rampellades, alguns llibres de l’Antic Testament (amb una guia de Claret), penso com pensen la majoria que llegir la Bíblia està bé, tot i que sovint, sovint, pot resultar un fet avorrit si no es pren amb una predisposició, diguem-ne, mancada de crítica històrica o de context. Això és clar.
La Bíblia té una virtut que és indissociable d’allò que anomenem Cultura i que jo prefereixo anomenar Coneixement. Amb majúscules, per la seua vocació universal. I val a dir que, en este sentit, casa amb la seua voluntat d’ensenyar, de ser una guia, d’anomenar els secrets que atenallen les nacions i els estats de la Terra i les virtuts de les seues gents. En este sentit, lo Llibre té una manifesta trascedència literària i és una font històrica ineludible, si es vol.
De fet, de totes les fonts famoses i susceptibles de ser interpretades, al ‘top one’ hi trobem la Bíblia. Després, potser, vindrien les cites del Paulo Coelho o l’Osho, dels quals no he llegit res però em sona que són més famosos que la Monyos (que la Monyos segur que sí, però que el Messi potser ja no) i que diria que comparteixen amb la Bíblia unes intencionalitats reveladores. De fet, no m’interessen, personalment, i ja he dit que els desconec.
Jo ara el que volia posar de manifest, només és que jo també tinc una cita favorita de la Bíblia. En podria escollir algunes més, però la meua preferida és aquella de Sant Mateu que diu, més o menys, ‘pels seus actes els coneixereu’.
Això és descomunal. Perquè la seua senzillesa i la seua proposta és clara, sense misticismes, ni paràboles per fer bullir la cassola.
Observeu i penseu: ‘Pels seus actes els coneixereu’. Sant Mateu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia, sr. Eduard,
La cita és de Jesús. Mateu la va deixar plasmada al seu Evangeli (capítol 7, versicle 20), dins l’anomenat sermó de la muntanya.
Per a mi, la Bíblia és la Paraula de Déu.
Atentament