Nota: ressenya publicada a la Revista de Girona

Normal
0

21

false
false
false

ES
X-NONE
X-NONE

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”,”serif”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
h1
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-link:”Título 1 Car”;
mso-style-next:Normal;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:1;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”,”serif”;
mso-font-kerning:0pt;}
span.Ttulo1Car
{mso-style-name:”Título 1 Car”;
mso-style-unhide:no;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:”Título 1″;
mso-ansi-font-size:12.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-weight:bold;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}

UNA NACIÓ, UNA
SELECCIÓ

Jaume Renyer i Enric Pujol (Dirs.); Pensament
polític als Països Catalans, 1714-2014. Pòrtic, Temes contemporanis, desembre de 2007, 364
pp.

És habitual, en tot ressenyador,
cedir a la temptació d’executar lectures en diagonal en presència de texts
concebuts com a eina de consulta. També sol passar que l’atenció davalli a
mesura que la lectura avança. Això no succeeix amb l’obra dirigida per Renyer i
Pujol. L’interès dels diferents capítols permet resistir el lector més
negligent. Fins i tot, per als avesats a la la teoria i la història del
pensament polític, permet experimentar una sensació no gaire freqüent;
l’excitació de la descoberta, copsar que la capacitat de sorpresa encara no
s’ha diluït amb els anys. Aquestes fites improbables només s’assoleixen a còpia
d’exposar mirades renovades a una realitat, i a un passat, més desconegut del
que sospitàvem. A aquest fenomen, probablement ajuda el fet que, d’ençà els
vuitanta, el nivell d’expressió escrita dels historiadors catalans hagi fet
passes endavant, paral·lelament al grau d’exigència d’un creixent segment de
lectors cada vegada més ben format. Ara bé, el que permet a una obra d’aquestes
característiques no passar desapercebuda, és el gran interès i vivacitat pel
que fa al debat polític actual, en una època amb dogmes en retirada, i on, per
enèsima vegada, ens veiem en l’obligació de refer esquemes i visions d’un país
sisífic, en (re)construcció permanent.

Normal
0

21

false
false
false

ES
X-NONE
X-NONE

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”,”serif”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page Section1
{size:21.0cm 842.0pt;
margin:3.0cm 3.0cm 3.0cm 3.0cm;
mso-header-margin:35.45pt;
mso-footer-margin:35.45pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}

El llibre analitzat és el recull
de ponències i comunicacions del Congrés «Pensament polític als Països
Catalans: història i prospectiva, 1714-2014» celebrat a Lleida el setembre de
2006. Tot i la inevitable diversitat quant a la naturalesa, format, extensió i
interès de les intervencions, els 25 autors acaben mantenint uns nexes comuns,
unes idees força repetides i omnipresents de manera transversal. I tot plegat,
un acte reflex, d’inconscient col·lectiu perquè fóra difícil que si s’hi hagués
perseguit deliberadament la creació d’aquests llocs comuns, tanta
coincidència s’hagués produït. I és que els col·laboradors, des dels seus
respectius camps d’investigació, difícilment es podrien sostreure del complicat
moment històric que va suposar l’emergència, auge i desil·lusió d’un procés
estatutari on la nació quedà relegada a un farragós redactat de preàmbul. I
aquesta idea general es pot reduir a dues qüestions: existeix un pensament
polític específic dels Països Catalans?, i, en cas que existís, quins serien
els seus trets?

Sense explicitar-ho, els autors
contesten afirmativament a la primera preguta. A la segona, ho fan en funció de
la seva condició d’historiadors, polítics, sociòlegs, analistes o periodistes,
amb acords i discrepàncies. La conclusió general és que el pensament polític
del país és homologable al de qualsevol nació occidental amb una potència
demogràfica homologable, amb el plus afegit que la nostra complicada
història ha obligat als nostres pensadors a fer-se més preguntes, donar més
respostes del compte, i ser capaços de desconcertar fins al psicoanalista de
Woody Allen. Amb un “manual” com aquest, l’afirmació tan repetida per alguns
intel·lectuals mediàtics “el pensament polític català és mancat
d’originalitat”, esdevè un acte reivindicatiu de la ignorància. El problema, en
tot cas, és atribuïble a un dèficit d’investigacions, i sobretot de
sistematitzacions teòriques que obres col·lectives com aquestes tracten de
corregir..

Anem a pams. Si bé el llibre defuig
força bé el risc de dispersió, els compiladors, amb bon criteri, s’han dedicat
a dirigir amb bones dosis de lògica. Amb criteris cronològics, han dividit les
diverses intervencions en sis àmbits diferents que corresponen a l’ampli
ventall de les ideologies que més han caracteritzat el país; estat i nació a
l’època moderna amb les seves contruccions protodemocràtiques, federalisme i
republicanisme, conservadurisme i liberalisme polític, nacionalisme i
independentisme contemporani, les ideologies emancipadores d’anarquisme,
socialisme i comunisme, i una darrera, potser la més seductora, sobre
ideologies emergents.

Retornant a la primera qüestió,
quan preguntem si existeix un pensament polític català, en realitat plantegem
si existeixen els Països Catalans com a subjecte nacional, situació molt
similar com l’experimentada  amb la
polèmica de la fira de Frankfurt, sobre la cultura catalana. Que existeix el
pensament polític català ja era inqüestionable quan fa una dècada Jordi
Casassas coordinà el seu Els intel·lectuals i el poder a Catalunya, obra
de referència en la qual Pensament polític s’hi emmiralla. Ara,
simplement, amb aquest nou llibre es fa l’enèsima comprovació que el cercle és
rodó. Amb una peculiaritat. La qualitat general ens indica que el pensament
polític català, en un sentit d’elaboració intel·lectual i capacitat d’anàlisi
de la realitat fa que aquest jugui en primera divisió. És més, entre els
vint-i-cinc noms que apareixen a l’obra podríem trobar bona part dels
components de la selecció nacional que competís en la fase final del campionat
mundial del pensament polític. Només cal fer una ullada a algunes de les
intervencions que homologuen amb dades concretes la teoria i praxi política de
les institucions protodemocràtiques del país respecte a les ja reconegudes i
admirades, o a trencar tòpics i estereotips sobre idees i ideòlegs, o la
capacitat de mirar desacomplexadament una tradició republicana que singularitza
el país. I, pel que fa al present, al cap i a la fi, matèria que més interessa
els historiadors, les anàlisis sobre democràcies digitals i involucions
polítiques postmodernes, i especulacions sobre globalitarismes i
antiglobalitzadors permeten veure que la selecció catalana es manté en un estat
de forma millor del que molts voldrien.

En tot cas, aquest és un llibre
altament recomanable per a periodistes, columnistes, persones preocupades per
tenir una visió global de la realitat, i que cerquen respostes a masa
preguntes. Tot i que probablement acabi com a “estrella” de les bibliografies
que els professors universitaris passaran als seus alumnes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!