Espai de Dissidència

Avui enceto el meu post número 1.000. Després de poc més de set anys, el meu bloc ja té una trajectòria. Com qualsevol que mira enrere, se n’adona del pas del temps. En una època en què les bitàcoles eren una novetat, i quan ja han esdevingut una porta convencional, fins i tot antiga, al món, avui ja resulten fonts primàries, testimonis històrics.
Si mirem enrere, i el cercador de Vilaweb ho permet, veig els meus primers apunts el 2006, quan tot just acabàvem de passar per la muntanya russa de l’Estatut. Quan de l’Escolta Espanya van constatar que s’havien exhaurit els sonotones a la Península, i quan s’estava forant una nova hegemonia en favor de la ruptura. Des de la meva modèstia, penso que he estat un més, a l’hora de construir aquesta nova correlació de forces intel·lectuals. He reclamat (i sospito que el temps em dóna la raó) que la independència no era una simple qüestió de Catalunya contra Espanya, sinó de democràcia contra dictadura, de república contra franquisme. Tot i això, qui ressegueixi aquests 1.000 posts (i la intensificació, contrària a la meva voluntat, del missatge sobiranista), podrà resseguir la meva evolució, que és també l’evolució de tot un país en marxa.
Hi ha, per descomptat, un altre reguitzell de posts i dades. Des dels inicis, pretenia que el meu fos un bloc variat, abocat a qüestions més de reflexió que d’actualitat, amb especial èmfasi en aspectes culturals… 

… educatius, econòmics o de política internacional. Al final “el tema” ha anat acaparant aquesta modesta finestra, perquè “el tema” ha acaparat l’atenció del país. Un dels motius pels quals desitjo que la independència es proclami és per retornar a una certa normalitat, on poder parlar del vol dels estornells els capvespres de tardor a l’Empordà, o per valorar la darrera novel·la de Coetzee, o evocar antics records dels vuitanta amb alguns amics amb fills que ja van a la universitat.
Set anys donen per a molt. I, com ens explica la bíblia, representen el cicle de les vaques magres que haurien d’ésser succeïts per temps millors. Aquest és un dels anhels que també desitjo. 1.000 posts, on he recollit bona part dels meus articles impresos a premsa diversa, també et fan créixer com a escriptor, i de fet, la meva producció literària ha anat creixent també de manera paral·lela a aquesta bitàcola. De fet, aquest mateix any vaig publicar una recopilació d’un centenar llarg del que penso han estat els meus posts més rellevants.
I 1.000 posts han estat també visitats per més de mig milió de clics. Resulta, per tant, una manera de poder mantenir un contacte (sovint més que directe) amb els meus lectors. Certament, en aquests anys d’activitat desfermada, he de reconèixer que he anat espaiant les meves intervencions. No per manca de desig, sinó perquè aquests anys són temps de reflexió, encara que, sobretot, temps d’acció.
Espero mantenir encara, uns quants posts més, aquesta relació tan especial amb la nostra comunitat. Gràcies a tots i totes.