Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

28 d'octubre de 2007
0 comentaris

Canonitzacions

Vagi per endavant la convicció personal que cap idea val una vida humana. Que la violència invalida la millor de les filosofies, i que matar per idees, conviccions o religions no deixa d’ésser un crim amb pretexts abstractes.
Feta aquesta prèvia, vull explicar una història. Avui canonitzen cinc centenars de religiosos assassinats durant la guerra civil. L’església els declara màrtirs i és per això que els eleva als altars. Amb tot això la jerarquia catòlica pretèn incidir en la idea que la persecució religiosa fou un dels eixos que vertebrà la situació revolucionària que es va viure durant la guerra civil.

Quan vaig realitzar la meva recerca sobre l’individualisme anarquista em vaig trobar amb els següents fets. Un nucli poc nombrós de llibertaris, la major part joves, naturistes, nudistes, partidaris del control artificial de natalitat i de l’amor lliure, publicaven una revista a Sants, amb la redacció al carrer Premià. Des de finals dels anys vint havien convertit la seu d’aquesta publicació en una mena d’institut on s’assessorava sobre control de fertilitat i distribuïen preservatius i dispositius intrauterins, alhora que ajudaven molta gent a tenir informació sobre anticonceptius. També esdevenia un grup d’afinitat per practicar el naturisme, això és, anar de càmping a la muntanya i les platges de Gavà, i banyar-se despullats, tal com recull l’abundant material gràfic.
La reacció posterior al fracàs de la revolució d’octubre va comportar que membres d’Acció Catòlica, d’acord amb les jerarquies de l’església i el bisbat, i també d’acord amb les forces de l’ordre, van entrar a la redacció, van destruir tot el material, la rotativa, les revistes,… Van prohibir la publicació i van empresonar tot l’equip. Probablement, devien rebre mals tractes, fet massa freqüent entre paramilitars catòlics contra militants llibertaris. Això continuava essent la llarga història de com els elements afins a l’església no dubtaven a utilitzar la violència contra tots aquells que, a parer seu, féssin la subversió moral que implicava lliurar la sexualitat al propi individu, i el control de la reproducció, a les pròpies dones.
Només es tracta de la punta de l’iceberg. Quan, a principis de segle XX Ferrer i Guàrdia munta la primera xarxa d’escoles racionalistes -paradoxalment quan es munta el primer consultori de salut sexual a Barcelona, la segona ciutat europea, per darrera d’Amsterdam, a tenir-ho- els grups vinculats a l’església no paren fins a encausar, perseguir i clausurar-les. Darrere les acusacions dels bisbes, en realitat hi havia una qüestió purament empresarial. Els ordres religiosos veien perillar el mercat captiu de l’educació a les grans ciutats. De fet, no van parar fins a aconseguir fer afusellar Ferrer i Guàrdia, amb l’excusa d’una Setmana Tràgica on el lliurepensador d’Alella no tenia res a veure.
Davant tots aquests condicionants, hi havia massa ràbia acumulada. No ho sé, perquè no tinc la certesa. Tanmateix, no descarto que aquells nois i noies de la redacció d’Iniciales participéssin en l’assassinat de religiosos. Probablement van assassinar molts innocents. Tanmateix, l’església dels anys trenta, en el seu conjunt, no era del tot innocent. La seva actuació no fou neutra. No crec que la jerarquia catòlica actual pugui anar donant lliçons morals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!