Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

19 d'abril de 2010
12 comentaris

Fets, no paraules

Primer, el tripartit féu la campanya electoral més cara i més inútil de la història. Sotmetre als nostres alumnes de primària a l’absurda pressió de la sisena hora.
Després, van bastir una llei d’educació que no parla de l’educació, sinó que esdevé un manual d’instruccions sobre com fer negocis privats amb l’educació pública.
Tot seguit, se’ls va veure de nou el llautó. Van suprimir el Batxillerat nocturn. Aquells que estudiaven i treballaven, perquè volien el primer i no tenien altre remei que fer el segon, se’ls va serrar el cable de l’ascensor social.
Definitivament, el classisme exclusivista d’aquells que són socialistes, en la mesura en què manipulen a les classes socials més desafavorides per afavorir els qui resideixen a la banda de muntanya de la Diagonal, han tornat a actuar. Han eliminat el Batxillerat dels instituts amb pobres i “gent de mal viure”.
Em penso que jo en tinc la culpa. Com a mestre, sempre he defensat, més que la llibertat per conèixer, el coneixement de la llibertat. He cregut que l’escola havia de servir per bastir la trilogia republicana de “llibertat, igualtat, solidaritat”. Sóc un antic alumne del Batxillerat nocturn. I algú tan pelacanyes com jo, fill d’un metal·lúrgic, m’ho vaig creure, que això d’estudiar alliberava l’esperit.
No poden suportar que algú com jo, amb uns quants títols, i una certa erudició per no deixar-me impressionar massa per la seva retòrica d’IESE els tracti de tu. Deuen sentir-se humiliats en veure que qualsevol ex-estudiant de batxillerat nocturn i de barri tinguin més coneixement i cultura que ells mateixos i que els seus fills. I ara, ens ho tracten de mostrar amb fets i paraules.

  1. També sóc del nocturn i més coses que no vénen al cas. Com tirar moltes tones de gallinassa humida en els camps que t’impregnen la pell de pudor de merda de gallina durant tota la semana.
    Per cert: la quarta prescripció republicana era EL DRET DE PROPIETAT PRIVADA. Sinó, no s’explica ben bé, la revolució “burgesa” francesa. Sempre falla aquesta quarta en l’explicació provinents dels pensadors i propagandistes dels col·lectivistes utòpics del XIX ençà. I que duu aparellada la inexplicable vertadera revolució de la Comuna de París a mitjan del segle XIX.

    Gràcies, Xavier.
    PS: sóc tant de progrés social que aspire a que tothom siga ric, no pobre. Materialment i espiritualment. 

  2. Em penso que ha una mica de falsetat i de victimisme en el teu comentari, i t’ho dic jo que pels meus orígens familiars considero que ser fill d’un metal·lúrgic et converteix en un pijo.

    Crec absolutament recomanable racionalitzar la despesa pública. Hi ha centres amb un batxillerat nocturn absentista on hi van com a molt deu alumnes; crec que cal reordenar l’oferta i concentrar-la. Pel camí no es perden places de batxillerat, sino de professors i funcionaris. Ai, el llautó corporativista!

    D’altra banda hi ha iniciatives com ara el IOC (Institut Obert de Catalunya) on, a mode de la molt exitosa UOC, es pot estudiar a distància. Però es clar, no calen tans recursos ni tants professors. Ai, un cop més, el corporativisme! No serà que n’hi ha que defenseu una cosa volent fer-la passar per una altra?

    El tema dels negocis privats amb l’educació pública deixem-lo passar, perque no té cap mena de base. Ja sé que forma part de la fraseologia ustecanyadellista, però alguns n’estem una mica vacunats. Sabem que darrera d’aquesta afirmació no hi ha altra cosa que un desig vehement de continuar amb l’estatus quo funcionarial dels centres públics, culpable en gran part de la situació actual. Més corporativisme, vaja, per si en faltava.

    De tota manera, i per deixar les coses clares, ja deixo anar pel davant que no tinc res en contra dels negocis privats, així genèricament, abans ben al contrari. I és que estic absolutament a favor d’una societat basada en la propietat privada, la llibertat individual, l’economia de mercat i, en definitiva, el capitalisme. Ja sé que és poc original, perque és el que pensem el 99% de la gent (m’avanço a la rèplica dient que devem estar manipulats pel sistema). Es clar que n’hi ha que voldrien un sistema funcionarial universal (tots els que defensen els seus privilegis corporatius), però són una minoria força ínfima. Per sort, afegeixo, si tenim en compte les experiències històriques.

    Per no semblar que discrepo en tot, sí que estic en contra de la sisena hora, i considero la gestió dels sociates, i no diguem ja dels iniciativos, com un desastre sense paliatius que espero que acabi aviat… i jo havia estat votant del tripi, i per dos cops.

    Finalment no m’impressionen els teus títols, que desconec, però que no sé si deuen ser molt lluents si els treus sense que ningú’te’ls demani. Ja saps el que es diu dels qui presumeixen d’alguna cosa de forma molt notòria. I és que veritablement no sé que hi tenen a veure amb el teu post.

  3. Hem sembla molt bé criticar i no estar d’acord amb la LEC.
    Però mentre es tramitava tothom mirava cap a l’altre costat i es vivia molt bé.
    Cal dir que la LEC s’ha aprobat amb una amplia majoria, fins i tot IC-V n’ha votat quasi la totalitat del seu articulat: només no va votar la part que preveia que les escoles que separen per raó de sexe poguessin rebre finançament públic. (cosa amb la qual hi estic d’acord i que crec és un error del a LEC).
    El manual d’instruccions per fer negocis priovats, calificar-ho així em sembla d’un gran cinisme: els centres públics,  els que volen, s’espavilen per obtenir més recursos i des de fa molts anys, no des de l’entrada en vigor de la LEC. Per exemple, les E.O.I als estius organitzen cursets intensius que serveixen per obtenir més guanys. Són negocis privats? S’haurien de prohibir? No poden fer el mateix altres centres? ….
    Per tant, la LEC el que fa en bona part es donar cobertura legal a supòsits que ja fa anys que existeixen.
    El tema del batxillerat nocturn és trist i sobretot demostra que aquest país està quasi en bancarrota. La idea però és no deixar cap estudiant al carrer, sinó que aules amb 10, 12 alumnes es puguin reagrupar en grups de 30 alumnes. És un tema d’eficiència….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!