Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Dimecres passat, va sortir publicada, a la contraportada del Setmanari La Directa, l’entrevista que l’Oriol Andrés em va fer sobre el meu nou llibre Venjança de Classe. Us la passo a continuació.
“Hi ha una por veritable que se subverteixi el classisme que impera en la societat catalana”
Quina tesis defenses al llibre?
Les transformacions econòmiques i socials de principis del segle xx havien portat a una societat desestructurada i amb unes desigualtats brutals, en què les classes baixes estaven pràcticament sotmeses a un apartheid social. Unes regles del joc no molt diferents de les que es viuen actualment a molts països. Però sí que hi havia una diferència, ja que aquesta gent que se suposava que estava exclosa per la societat benpensant tenia una cohesió a partir d’un discurs igualitari alliberador –l’anarquisme– i una organització prou potent i cohesionadora, els grups d’afinitat anarquistes i la CNT. Als anys 30, el cop d’Estat de Franco genera un vuit de poder, que fa que els anarquistes acabin controlant la ciutat de Barcelona i molts pobles. Llavors, de cop i volta, veuen que han de fer la revolució. I durant aquesta, hi ha morts i la historiografia s’ha centrat a parlar dels morts, però no del perquè la gent mata en aquest moment revolucionari.
Quin és aquest perquè?
El 1936, hi havia gent acomiadada per
la seva militància, gent que havia
estat humiliada, gent que havia patit
abusos sexuals per part de capatassos,
gent que no havia pogut anar a l’escola
o que havia estat empresonada per
reclamar drets. Quan es va assaltar la
caserna de Sant Andreu, de cop, tota
aquesta gent es va trobar 30.000 màusers
i va començar a demanar comptes.
És una venjança de classe que es
remetia a fets molt pròxims. Un exemple,
als pobles on l’any 1934 la repressió
havia estat més dura, hi va haver
més assassinats; en aquells on les
classes benestants van evitar aquesta
repressió, els comitès del propi poble
defensaven aquesta gent quan, des
d’altres comunitats, hi anaven a pelarlos.
La violència va venir propiciada
per una situació de greuges infinits.
La guerra civil també va ser una guerra
entre classes, no entre nacions.
Quin és el context en el qual sorgeix
aquesta revolució?
La República és un capítol de la història
molt idealitzat i idealitzable per tot
el que va venir després. Però la República
va ser una època fonamentada en
la por i la recança mútua. A Catalunya,
a més, la situació encara era més complexa.
A part d’aquesta classe obrera
molt ben organitzada, hi havia una
burgesia atemorida perquè deu anys
enrere hi havia hagut una autèntica
guerra bruta d’extermini dels sindicalistes,
amb més de 500 morts. Aquesta
burgesia, a més, havia desafiat obertament
l’Estat en negar-se a aplicar la
jornada laboral de vuit hores aprovada
el 1919. I s’havia deixat arrossegar en
la promoció d’un cop d’Estat per tal de
deixar fora la CNT i no haver de complir
les lleis laborals progressistes. Als
anys 30, es catalitzen totes aquestes
contradiccions. El dia 14 d’abril, els
treballadors surten a celebrar la proclamació
de la República perquè pensen
que la situació canviarà però, un
dia després, tot segueix igual. El
drama està servit.
Per què en aquell moment, a Catalunya,
s’abraça l’anarquisme i no el
marxisme?
A Catalunya, hi ha una tradició llibertària
molt important que prové del
segon terç del segle XIX. En la meva
opinió, és una qüestió de fiabilitat.
Allà on hi ha grans empreses en les
quals els treballadors poden arribar a
pactes amb la patronal i aquests es
complien, la via institucional era
correcta. En canvi, en una societat
com la catalana, fonamentada en petites
i mitjanes empreses, amb poca productivitat
i un marge de guanys petit,
amb un empresariat molt vulnerable
respecte al poder de l’Estat, els compromisos
no sempre es compleixen.
Per tant, crear un partit o un sindicat
de pacte amb elits perquè et representi
no funciona. Cal acció directa. A
banda d’això, hi ha l’experiència de
l’Estat. Mentre a França o Anglaterra,
l’Estat –tot i que ajudi les classes
altes– exerceix un cert paper d’àrbitre,
a Catalunya, és una segona font d’opressió:
envia els pobres a la guerra;
no hi ha escola; l’administració és
corrupta. I a més, és un Estat en franca
fallida, que no ha parat de perdre guerres
i amb una moral col·lectiva baixa.
En aquest cas, per què crear un Estat?
Posteriorment, el maig de 1937, les
classes mitjanes –que s’havien beneficiat
de les desigualtats– es van fer
comunistes perquè aquests oferien un
retorn a les jerarquies.
Què et porta a escriure aquest llibre?
És un llibre una mica sorgit de l’emprenyament.
Jo no estava satisfet amb
les preguntes i calia buscar respostes.
En història, sovint, es donen moltes
coses per suposades sense que es percebi.
Per exemple, que la violència
revolucionària era irracional, que eren
uns incontrolats. Aquesta va existir,
sí; està perfectament quantificada en
estudis; no passa dels 8.400 casos,
dels quals és difícil extreure’n qualitativament
les circumstàncies. Tot historiador
és fruit d’unes circumstàncies,
d’una classe social, d’unes fílies i
fòbies. I és molt habitual que un es
miri el passat en funció dels prejudicis
ideològics que té sobre el present.
Quan jo vaig cursar la universitat, de
la majoria d’historiadors, la meitat
eren del PSUC i l’altra meitat del Partit
Comunista de Catalunya. Però, en
gran mesura, provenien d’una classe
social mitjana o mitjana alta. Això els
porta a tenir una mirada de superioritat
sobre aquesta gent que va col·lectivitzar,
que va igualar els salaris; no els
consideraven un subjecte històric.
El tema de la revolució anarquista
està suposadament oblidat avui?
És fruit de dos factors. Primer, el
resultat de la pròpia transició, que
–com s’ha vist clarament– és la continuïtat
de les elits franquistes amb
una oposició disposada a participar
a les regles del joc. L’ordre actual
està fonamentat en el 1939, no en el
1975. I en segon lloc, hi ha el prejudici
de classe del qual parlàvem. A
les nostres classes benestants, encara
els aterreix que la gent que no
compta per res, de cop, pugui alçarse
i determinar unes regles del joc
diferents. Hi ha una por veritable
que se subverteixi el classisme que
impera actualment a la societat
catalana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Haig de dir que m’agraden molt els teus articles, en general, la teva obra en canvi no l’he seguit gaire, el llirbe sembla una aportació prou interessant.
Però hi ha una cosa de l’entrevista que no entenc
quan et pregunten perquè s’abraça l’anarquisme i no el marxisme respons explicant perquè creus que s’abraça una línia més revolucionària o de ruptura front a una més de reforma o pacte, però això no respon a la pregunta, podria haver estat un marxisme de tipus reformista, com la socialdemocràcia alemanya de l’època, amb una força brutal tipus CNT i en canvi una estartègia de reformes, o un marxisme revolucionari com el rus o el del luxemburg, liebneckt i companyia, que s’oposaren a la guerra mundial imperialista i apostaren per sortides revolucionàries (ara deixem al marge els resultats).
Segurament això no era possible perquè aqui aquestes idees no les coneixia gairebé ningú, i en canvi la tradició del republicanisme i federalisme popular portava més cap a l’anarquisme, però en tot cas és una qüestió diferent que el que planteges sobre el tipus d’estructura econòmica i industrial que configura, potser sí, una resposta més radical.
De tota manera dins la CNT hi havia tant tendències de tipus ‘reformista o pactista’ com estratègies més insurreccionalistes, no?
objectius finals després d’espurgar als rics.
qui ens alimentarà? els pobres
sencillament no clarifiqueu el que voleu una urss i aneu de transformistes a veure si pica algú.
¿objectius finals?
una cosa tant clara com aquesta, no com arrivari, això és fàcil, a on?
I had a desire to make my own commerce, nevertheless I didn’t earn enough amount of cash to do it. Thank goodness my mate recommended to take the personal loans. Therefore I used the commercial loan and realized my dream.
Some time ago, I did need to buy a good car for my firm but I did not have enough cash and could not order something. Thank God my comrade suggested to try to take the business loans at trustworthy creditors. Thus, I acted so and was happy with my student loan.
Buy research papers online (essaysservice.com) and obtain the lots of of pleasant things you weren’t able to dream about. Lots of essat services take pains in order you will have the chance to receive practical support with paper writinf nonstop.
Buy term papers and essays from top-notch organization and receive help with research paper. Access this Web page and all your worries will disappear.