Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Tècnicament, sóc catòlic. Vaig ser batejat, vaig fer la comunió, em vaig confirmar i sempre treia unes notes fabuloses en religió. D’altra banda, sempre he sentit un interès especial per qüestions lligades a la religió i l’espiritualitat.
Tanmateix, em considero un racionalista. Sense tenir la certesa absoluta, veig poc versemblant l’existència posterior a la mort, tret que s’interpreti com una metàfora transcendent. Com a coneixedor de temes religiosos i filosòfics, sóc conscient que tota religió és conjunt de creences organitzades fonamentades per angoixes existencials. Que Déu és una creació humana, que representa tota una cosmovisió de la realitat terrenal. Que els mites s’han de comprendre com a representacions, i no com a realitat.
Malgrat aquestes evidències, en sóc conscient que el discurs moral del catolicisme és, amb les conegudes excepcions dels pecats de cintura cap avall, perfectament vàlid. Al cap i a la fi, el cristianisme és una reacció enfront la violència nihilista del món antic (gràcies Nietzshe, per fer-m’ho veure!), un codi ètic que consagrava la llibertat humana i desacreditava l’esclavatge com a fórmula de relació entre individus.
Precisament perquè la religió organitzada és una creació humana, i pel
fet que els organismes muntats representen un suport al poder terrenal,
no és difícil adonar-se com sovint l’església ha corromput uns principis
bàsics de comportament humà lloables. Sovint, també, per protegir la
institució, els seus representants han fet impossibles equilibris.
Tanmateix, malgrat totes les recances, sempre m’he sentit molt còmode al
costat de creients dialogants, reflexius i sincers. Al cap i a la fi,
com he dit abans, tècnicament sóc catòlic (així deu constar en el llibre
de registre) i, malgrat trepitjar esglésies únicament en determinats
esdeveniments, no tinc intenció d’esborrar-me. Tècnicament, també,
malgrat no tenir precisament fe ni participar activament en la vida
d’església, en cas que Déu existís, no tinc massa pecats sobre els quals
respondre. Sóc massa mandrós i tinc poca imaginació per anar pel mal
camí.
Demà vindrà el Papa. I faré com farà la immensa majoria de la població catalana, creient o descreguda. Em quedaré a casa. Tot i respectar Ratzinger perquè, malgrat que el seu capteniment a la inquisició vaticana no fou precisament modèlic, és un intel·lectual brillant, un gran pensador, un home de reflexió al qual no se’l pot obligar a abjurar dels seus principis. No em molesta ni m’interessa la seva presència. Potser sí que veig una mica folklòrics els seus detractors. Evidentment que l’església i el vaticà ha comès un bon grapat de pecats, tanmateix em fa l’efecte que avui és el cap de turc perfecte. Certament hi ha hagut capellans pederastes que caldria haver castigat amb severitat. Tanmateix, ningú no pensa a perseguir els caps de fàbrica que feien el mateix no fa tant de temps. Es pot criticar al Vaticà el poc raonable posicionament sobre els preservatius. Tanmateix, caldria perseguir els “inversors” per causar la pobresa i desesperació als països on imposen els plans d’ajust.
El 1982, mentre anava a veure la meva àvia, vaig veure passar pels carrers de Barcelona, prop precisament la Sagrada Família, Joan Pau II. Només vaig veure un home presoner dins una campana de vidre. Potser en el fons, Benet XVI representa això, un home engabiat en un entorn no massa amigable.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
jo sóc ateu, però em sembla molt encertat i ponderat aquest post.
Encara diria més, contra el Papa i el cristianisme, tothom s’hi atreveix. Però on són els manisfestants de la plaça St Jaume quan es tracta de les salvatjades musulmanes? Alguna manifa contra l’imam aquest que han condemnat per coaxions a una treballadora social?
els primers seran els primer seran els últims en el paraís…..
és el mateix discurs de voteu.me que us daré 4 rals…
i jo em preguntaria al cel qui fregarà als plats, la gent que farà durant tota la eternitat dormir tot el dia? anar al teatre potser, llavors entre amb la mateixa contradicció que altres religions, si tu estàs sentat en una butaca gaudin del show qui seran els que estaran pencant d’actors? oi, i les 40 verges no tenen cel?
si amb això la gent en vida és feliç bé que hi farem, el que jo veig que hi ha gent, sectes i persones que s’aprofiten d’això en la vida única i terrenal…….
semblarà una pregunta estupida, però ratzinguer i la resta de cardenals i bisbes de que mengen, que produeixen; i en jimenez del oso i les de les cartes;les revistes de aristocretes; no viuen del mateix, d’aspiracions imposibles, dels sentiments de les persones de manerda barroera amb l’agreujant que uns ho rebregant tot fins el punt que acaben vivint de les miseries i il.lusions dels altres? em sembla una manera molt bruta de guanyar diners i mira que n’he vist unes quantes.
Completament d’acord amb el post i amb l’opinió de “esduralacondemna”… malgrat jo també sóc fora del club, és a dir no sóc tècnicament catòlic, després d’un senzill tràmit que convido a fer a tothom enlloc de gastar energies combatent aquest home engabiat i tota la seva indústria