Espai de Dissidència

Comentari del llibre de Xavier Moret Amèrica, Amèrica. Un viatge generacional per Califòrnia i el Far West. Brau, Figueres, 2011.

M’agrada Xavier Moret. A diferència de coneguts escriptors de viatges famosos com Paul Teroux o Bruce Chatwin, no està encantat de conèixer-se, ni pontifica, ni despotrica a tort i a dret contra tot allò que no esdevingui la correcció anglosaxona. Ans al contrari, en els altres llibres i reportatges d’aquest barceloní de prop de seixanta anys, els seus trajectes són farcits de referències literàries, converses interessants i experiències de trajecte que et fan venir les ganes de fer les maletes.
Inexplicablement, Moret ha trigat gairebé quinze anys a publicar aquest llibre on recorre Califòrnia, Nevada, Nou Mèxic i Arizona cap al 1997. La gràcia és que, a diferència d’altres treballs seus, s’emporta la família, amb la dona, la filla adolescent, i una amiga de la filla adolescent que segueixen el comportament antropològic dels fills adolescents que emeten un “quin rotllo” cada cop que oloren a cultura, clàssic, història o art.
De fet, bona part de la gràcia del llibre s’esdevè aquest joc de contrastos entre uns pares que busquen l’Hotel Califòrnia, dels Eagles, i unes filles que només pensen on deu ser el proper McDonalds. Un veritable suplici! Tanmateix, en aquest joc de contrastos, un recorregut pels mites literaris, musicals, cinematogràfics que ha donat la gran nació que són els Estats Units, i les petites misèries dels nord-americans.
Algunes anècdotes que fan època. La del turista que arriba al Gran Canyon i pregunta al guia què pot fer amb una sola hora de temps que pensa dedicar a visitar-lo. “Buscar un racó i plorar”, la justa resposta davant la impossibilitat de copsar la bellesa. O les ironies sobre els poblats “New Age”, en un to que només podria igualar Woody Allen, entre devoradors de Seitan i adoradors del sol. O les mirades del vessant cutre i hortera de Las Vegas. O la recerca de l’hostal de Psicosis (on de fet, qualsevol motel ho pot ser).
Vaig comprar volgudament aquest llibre de Moret, perquè aquest estiu tenia ganes, després d’un hivern, primavera, i possiblement tardor d’aquest any tan complicat, desitjava una alenada fresca. I Moret, no decep! I malgrat els desigs adolescents, com a l’escola horaciana, s’aprèn delectant…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!