Ahir vaig seguir el debat de l’Àgora. El representant de l’administració es va posar en evidència ell mateix, quan rere la seva retòrica buida, tractava d’imitar el model britànic, és a dir, una privatització que va aconseguir blindar les classes socials per tal que els centres poguéssin triar els alumnes, i "passar el mort" als mestres. Si la seva política consisteix a "passar el mort", és millor que no governin, ni facin res. Com si ells no tinguéssin responsabilitat.
Sobre tot plegat, algunes dades;
El professorat d’aquest país, malgrat totes les bajanades que se senten, és un dels més ben preparats de l’OCDE, -tots tenen carrera universitària, cosa que no es pot dir de la totalitat del govern de Catalunya, tot començant pel seu president-, i amb un sistema d’accés duríssim. Dubto que molts polítics el poguéssin superar.
El baix nivell educatiu dels alumnes està relacionat amb el dels seus pares. A Finlàndia, fa cinc generacions que tothom està alfabetitzat, aquí ni cinquanta anys.
Hi ha una gran correlació entre temps i resultats. A més hores de classe, major fracàs. No serà que avorrim els nens amb uns horaris impossibles?
L’educació pot ser un gran negoci, valorat en milers de milios d’euros. La nova llei busca obrir al mercat l’escola. Si la cosa tira endavant, trobrarem molta Corporación Dermoestética en omtes d’una escola pública, democràtica i equitativa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut,
Diguem ingenu però em va sorprendre el vaig nivell del Colomé (com a dolent). Pensava que seria millor i més difícil de tombar. Ja veurem.
Mentrestant anem formant l’Estat Major.
Estem immersos en una dinàmica que sembla que tot el que és privat funciona millor. La realitat ho contradiu. L’Educació és un servei públic que ha de continuar gestionant-se des de la democràcia i la participació, evintant la mercantilització.