Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Nota: Article publicat al diari Segre durant aquest mes d’agost.
La primavera passada, Francesc Foguet presentava L?alternativa
unitària, un estudi històric sobre la secció de Vilanova i la Geltrú de
l?Assemblea de Catalunya, autèntic contrapoder oposat a les institucions
franquistes al llarg dels agitats anys de la Transició. Aquest treball, gran
exemple d?alta història local, posava en evidència el procés pel qual els
partits polítics, les institucions i els individus disposats a renunciar a tot
per tal de ser inclosos en el repartiment del poder que el nou règim
constitucional permetia, van posar les bases de la desmobilització ciutadana i
la marginació paulatina dels renuents a acceptar unes restrictives regles del
joc.
És evident que el major anhel de la població radicava en
gaudir d?una democràcia que posés fi a l?arbitrarietat del poder, i la
seguretat que els cossos repressius no avortéssin el procés mitjançant el seu
monopoli de la violència. Malauradament, les coses no van anar més enllà
d?aquests objectius. Els problemes pendents de la societat catalana i
espanyola; les desigualtats, els dèficits en polítiques de benestar, la
immunitat legal i social dels franquistes, el deficient encaix nacional,…
restaven pendents de resoldre?s a les calendes gregues. Més enllà
d?alguns enunciats benintencionats recollits a la Constitució, a trenta anys de
1977 s?ha vist que no calia tant de paper per tal de disfressar l?article 2, la
pervivència dels símbols franquistes i
la regulació d?una monarquia imposada pel general, que encarna la continuïtat
de l?estat. La resta; treball digne, dret a l?habitatge, estat social de
dret,… ha quedat al fossar de les bones intencions.
És evident que per bastir una democràcia fraudulenta ha
estat necessari muntar un sistema polític que assegurés la pervivència d?aquest
ordre de coses. I és per això, com molt bé explica Foguet, que va caldre
desactivar qualsevol iniciativa popular ?des de les associacions de veïns fins
als sindicats majoritaris- i basar el control polític a partir d?un sistema de
partits encarregats de neutralitzar qualsevol iniciativa ciutadana. Aquells
partits que van passar per l?adreçador de la corona i l?autoammistia,
esdevenien autèntiques maquinàries de poder insensibles a les necessitats de
base, addictes al clientelisme i vulnerables als poders fàctics. És així com
s?entén que cap dels grups polítics amb opcions de governar ni tan sols
recullin en els seus programes mesures efectives i contundents adreçades a
acabar amb la precarietat laboral, l?especulació immobiliària o el dret a l?autodeterminació.
Als desafectes i dissidents se?ls ignora o se?ls envia a l?Audiència Nacional.
Si la ciutadania deserta de les urnes, no és per manca de
civisme o absència de cultura política, sinó perquè el seu vot no serveix per a
resoldre problemes. La seva exclusió permanent en la presa de decisions, no
significa que hagi de renuciar a la sobirania popular. Quan no compta el vot,
cal recuperar la parcel·la de poder sobirà que ens pertoca a cadascú. Potser és
hora, en un moment en què els nostres drets, com l?Estatut han estat passats
pel ribot, de ressucitar una Assemblea de Catalunya sense que cap intermediari
usurpi la nostra veu.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Òndia, Xavier Díez? Navegant per la xarxa, casualment, he arribat a aquest bloc i el teu nom m’ha recordat al d’un historiador a qui he llegit recentment. Però pel que he pogut tafanejar per aquí (texots i enllaços), encara que hi hagin molts Xavier Díez al món, em sembla que ets tu mateix l’autor de qui m’he recordat, ves per on.
Bé, concretament n’he llegit El anarquismo individualista en España, encara que només he tingut accés al tercer capítol (que per cert, m’ha semblat força interessant) penjat en una web. He buscat en format paper el llibre sencer però no l’he trobat, ni tan sols les referències bibliogràfiques. Que no està publicat? Si ho estigués, ja que hi som, me les podries facilitar? Em serà d’ajuda per a un treball de recerca que estic duent a terme.
Moltes gràcies i salutacions d’historiador a historiador.