Espai de Dissidència

La suma d?experiències
personals sovint constitueixen el retrat fidedigne de les mancances d?un país.
Portem alguns mesos parlant del col·lapse de l?AP-7, la fallida tecnològica de
les elèctriques i la impotència provocada de rodalies de Renfe. Curiosament, la
majoria de les veus indignades sorgeixen de Barcelona, una gran capital europea
amb uns serveis de ciutat de províncies.

Ara bé, jo, tot i ser
barceloní expatriat i ciutadà oficial de la sofisticada vila de Girona, tinc
també la meva petita odissea a explicar que posa de relleu la paradoxal
situació de creure?ns primer món amb unes xarxes de comunicació impròpies de
les nostres pretensions.

Quan vivia a Barcelona, no
tenia cotxe. No em calia. Només els darrers anys, el meu Renault 5 em permetia
anar a fora de la ciutat. En anar a viure a Girona, -i haver-me de desplaçar a
Blanes, Cassà, Banyoles, Olot, Figueres o Anglès, les coses van canviar. El
transport públic esdevenia l?excepció que confirmava la regla de la gran
incomunicació de país, fora de la carretera i la capital. Dissabte passat, a la
Molina, se?m va espatllar el cotxe. Em vaig quedar sense frens i vaig haver de
trucar a l?assistència, que el va dur a Puigcerdà. Fins ahir al matí no el van
tenir disponible. Com que ja havia esgotat els desplaçaments en taxi que em
proporcionava l?assegurança, havia de desplaçar-me a buscar el Mégane (la
tercera vegada que em deixa tirat) mitjançant transport públic. Entre Girona i
la capital ceretana surt un únic autobús que surt de l?estació a les 16:15 i
arriba a les 19:30. Res més. Cap connexió directa. A més, els tallers de la
Renault els tancaven a les set. De totes les combinacions possibles, la més
ràpida consistia en agafar l?Eix Bus fins a Vic, des d?allà prendre el tren
fins a Puigcerdà per arribar molt just.

Cap a les 14:10 vaig sortir
de casa per agafar l?autobús que sortia a les 14:30. Cap a les 15:35 vaig
arribar a la capital d?Osona. Vaig estar passejant i fent un cafè prop de
l?estació fins pujar al Delta, amb sortida a les 16:26. Entre els passatgers hi
havia alguns que feien fila d?ésser adoradors de Josep Anglada. Afortunadament,
vaig conèixer un estudiant d?arquitectura italià interessat en Gaudí. L?hora
del trajecte fins a Ripoll es va fer així més lleugera. Perquè en aquesta
ciutat, vam haver de baixar del tren 
(17:15) i fer el trajecte fins a Ribes en autobús atès que aquest tram
no estava en obres (des de fa anys ho està sense que hi hagi cap millora que
pugui percebre?s. Un cop allà, una altra vegada al tren (17:44) fins que per
fi, en un inacabable viatge a una velocitat d?entre 50 i 60 km/h, vam arribar a
Puigcerdà a l?hora prevista, les 18:39. A córrer fins el taller i poder
recuperar el cotxe 19:45 després d?haver de pagar 517 ? per posar-hi un
servofrè nou.

Per fer els 150 km de
distància que separen casa meva del taller, vaig haver de trigar 4 hores i 35
minuts surten poc més de 33 km a l?hora, més lent que un ciclista professional,
amb la diferència que aquest pot triar l?horari. Si ho comparem a les 2 hores i
30 minuts esmerçats en el viatge de tornada (pel coll de Tosses, amb parada
inclosa), veiem clarament, que no hi ha color.

A Barcelona, us podeu
queixar que el transport públic funciona molt malament. Aquí, ni tan sols podem
permetre?ns aquest luxe. Ja sé que molts diran que si l?estat i les
infrastructures. I el nostre
govern? Que no podria fer res?

Recordo sentir parlar a
Joaquim Nadal, un dels consellers a qui més respecto perquè va ser un alcalde
molt efectiu i proper, que en el futur farien una línia transversal
ferroviària, paral·lela a l?Eix. Alguns altres consellers han anunciat plans
similars. Ara bé, els qui han de ser els plans han d?ésser els tècnics. No els
polítics. És una burla cruel que diguin que d?aquí vint o trenta anys ja la
tindrem. És que la línia transversal ja la tenim. La Generalitat podria posar
les vies damunt els terrenys públics de l?antic tren d?Olot, i enllaçar amb
Ripoll amb l?antiga via de Sant Joan de les Abadesses. No costaria gaire
econòmicament!

Una altra cosa em va
sorprendre. En tornar, vaig veure que l?autovia d?Olot fins a Besalú ja s?havia
acabat. Molt bé, un trajecte més ràpid i tranquil. Ara bé, si comparem amb l?N-II,
aquesta via ràpida gratuïta, resulta poc útil. Hi havia poc trànsit a la
carretera de la capital de la Garrotxa. En canvi, he sentit parlar de l?autovia
de l?N-II nord des de fa setze anys. Perquè no van començar per aquí?

Jo tinc la resposta. Mentre hi
hagi Acesa i l?autopista de peatge, no hi haurà cap via paral·lela gratuïta.

Enyoro quan, un estiu a
Suïssa ?el país més muntanyenc d?Europa-, podia anar d?un petit poble a una
petita ciutat en tren, per anar a veure una obra de teatre, i poder tornar, a més,
a mitjanit. Això no ho puc fer ni a Barcelona (4,5 milions d?habitants a la
conurvació) a Girona (140.000). El darrer tren surt a les 21:30.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!