Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Quan ja l?estiu es marceix,
arriba l?hora de fer algun balanç. Diuen que aquests mesos, amb vacances o
feines a mig gas són propicis per a la lectura. Potser sí que és veritat. No
pas per un clima especial, sinó per la bella anarquia que regeix aquest període
de l?any, on uns quants recuperem una certa sobirania per fixar la nostra
pròpia agenda.
Aquestes darreres setmanes
estic fent unes quantes lectures força interessants. Bona part es tracta de
llibres que van quedar a la pila de lectures pendents perquè es tractava de
llibres especialment gruixuts i complicats. Altres són d?alguns col·legues o
amics que me n?envien, i que per tant, adquireixo el compromís moral de
mirar-los i transmetre la meva opinió als seus lectors.
Pràcticament la tarda de
Sant Joan la vaig passar amb Nació.cat,
de Saül Gordillo, una bona mostra de periodisme intel·ligent i un exercici
d?història immediata que ens convida a fer unes quantes reflexions
interessants. Poc temps després vaig aprofitar per acabar el llibre del filòsof
alemany Ulrich Bech Un nuevo mundo feliz. La precariedad del trabajo en la
era de la globalización. Bolsillo Paidós. Barcelona 2007 (1ª ed., en
alemany, 1999), 343 pp., del qual vaig fer el seu comentari. Un llibre
irregular, encara que amb idees i propostes interessants, i altres que no ho
són tant. Ja vaig dir en el seu moment que era més interessant el que callava
que el que escrivia. Paral·lelament, vaig posar fi a la bibliografia de
Kropotkin George Woodcock i Ivan Avakumovic; El príncipe anarquista.
Júcar. Madrid 1975, 418 p. En un cap de
setmana vaig quedar força enganxat pel llibre de Felip Solé i Enric Pujol; Exilis.
Angle Editorial i TV3, Barcelona 2007, 276 pp., del qual vaig publicar una
ressenya al Diari de Girona. Poc abans de marxar de viatge, vaig fer la lectura
obligada de tot viatger que pretén visitar el segon país més car del món. Es
tracta de Xavier Moret, Islàndia, l?illa secreta. Brau edicions,
Barcelona 2005, 223 pp, molt agradable i pràctic, a la manera d?un Mikimoto de
luxe. Un cop allà, a Islàndia, en un parell de nits blanques d?aquestes que es
donen a la latitud 65º N, vaig assaborir la darrera novel·la d?un dels meus
darrers descobriments; es tracta de Els taxistes del tsar, de Joan
Daniel Bezsonoff, Empúries, Barcelona 2007, 141 pp, un gran exercici literari
que em va semblar massa breu. Allà, amb molta més parsimònia, vaig anar llegint
Els dietaris retrobats (1939-1943) Edicons 3 i 4, Catarroja 2007, 624
pp. Em queda una cinquena part per llegir. És molt interessant, perquè a banda
de les valuoses informacions sobre l?exili català, es podria fer un ?Aquí
hay tomate? de la flor i la nata de la intel·lectualitat catalana dels 30 i
40. Especialment antològiques són les baralles amb Carles Riba. Tot just ahir
acabava el volum d?Arnau González i Gisela Bou; La creació del mite Lluís
Companys. El sis d?octubre de 1934 i la defensa de Companys per Ossorio i
Gallardo. Base, Barcelona 2007, 454 pp.,
un magnífic exercici d?història del dret i una revisió minuciosa d?uns
fets que encara marquen unes controvèrsies històriques molt pronunciades.
Mentrestant, tinc a mitges
el llibre del teòleg Lluís Busquets Última notícia de Jesús el Natzarè,
Proa, Barcelona 2006, 498 pp, un treball extraordinàriament interessant sobre
els orígens del cristianisme des d?una visió històrica altament ponderada, i
que evidentment suposa una càrrega de profunditat al dogmatisme vacu del
conjunt d?esglésies organitzades. També a mitges tinc el Barcelona, mayo de
1937. Testimonios desde las barricadas, conjunt de textos de l?època
editats per C. García, H. Piotrowski i Sergi Rosés, Alikornio. Barcelona 2006,
216 pp. Tot just acabo de començar el llibre d?Òscar Jané Checa Catalunya i
França al segle XVII. Indentitats, contraidentitats i ideologies a l?època
moderna. Afers, València, Catarroja, 2006, 479 pp. Com qualsevol cosa que
s?està publicant sobre aquesta època i temàtica, es revoluciona les caduques
visions de l?edat moderna i s?ofereixen noves claus sobre un passat que
determina el present. També tinc a mitges l’article del meu col·lega Richard Cleminson Making sense of the body. Anarchism, nudism and subjective experience.
Mentrestant, aquests dies
m?he dedicat a revisar i rellegir poemes de Martí i Pol, Joan Margarit, Maggy
De Coester, Kavafis i un poeta andalús francament interessant que es diu Miguel
Correas.
En fi. La lectura és encara
un d?aquests plaers que escapen, si es vol, a la mediocritat que tracta d?imposar-se.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Algú t’hauria d’agrair un llistat de propostes engrescador i formatiu com aquest que ens proposes. No és la primera vegada que et segueixo quan recomanes i he de dir que mai he quedat decebut. Fa denteta i una mica d’angoixa, però, veure que no hi ha temps material per llegir, assimilar i digerir obres que, ja només pel títol, cal considerar de lectura obligada, o de tinença necessèria, si més no, per a futures consultes. Ara de debò: no tens conflictes, tu, amb la família, si et passes tantes hores amorrat a un llibre?
Una salutació cordial i gràcies de nou.
Algú t’hauria d’agrair un llistat de propostes engrescador i formatiu com aquest que ens proposes. No és la primera vegada que et segueixo quan recomanes i he de dir que mai he quedat decebut. Fa denteta i una mica d’angoixa, però, veure que no hi ha temps material per llegir, assimilar i digerir obres que, ja només pel títol, cal considerar de lectura obligada, o de tinença necessèria, si més no, per a futures consultes. Ara de debò: no tens conflictes, tu, amb la família, si et passes tantes hores amorrat a un llibre?
Una salutació cordial i gràcies de nou.