Espai de Dissidència

Comentari del llibre de
Xavier Moret, Islàndia, l?illa secreta. Viatge per les terres d’Odín. Brau edicions, Barcelona 2005

M?agraden els bons llibres de viatges. No qualsevol ni a qualsevol preu.
Per a mi, un bon llibre ha de tenir un equilibri d?elements no sempre fàcils de
bon coincidir. Primer, l?autor ha d?ésser un escriptor experimentat. Segon, el
viatge ha de saber combinar els elements externs amb la reflexió interior.
Tercer, cal una gran interacció entre autor i algunes veus autòctones de
diversos àmbits socials, professionals i culturals. Quart, ha de ser dinàmic i
aportar-te amb coneixements que vagin més enllà del vernís de coneixement que
atorguen les guies de la Lonely Planet. El llibre de Xavier Moret
compleix, amb escreix, totes aquestes condicions. I és per això que aquest
constitueix un dels llibres de viatges més exitosos de la literatura catalana,
seguint la tradició d?un Josep Pla, que si bé esdevenia un personatge
impresentable, se li han de reconèixer mèrits com a descriptor.

És més, L?illa secreta i
Moret farien empal·lidir els escriptors de viatges més reconeguts del món, Paul
Teroux i Bruce Chatwin, que en el fons no resulten altra cosa que dos pijos
amb visions molt superficials dels països on es passegen, i on mostren sovint
un cert menyspreu per les poblacions autòctones que tenen el defecte de no
prendre el te a les cinc.

Aquests darrers dies he
pogut comprovar que les anàlisis de Moret resultaven justes i profundes. Ha
tingut la capacitat ?i el privilegi- d?obtenir una radiografia d?un país en
moviment com és Islàndia, més captant que descrivint, més buscant l?essència
que l?envernissat. I això ha estat correspost amb la gran quantitat de viatgers
catalans a l?illa amb el seu llibre sota el braç. Per cert, que mentre era
viatjant per les zones més remotes d?una illa força solitària, he acabat
sentint més converses en català de les que es puguin captar al metro de
Barcelona. Encara s?ha d?escriure una història comuna entre islandesos i
catalans, amb molts punts en contacte. A tall d?exemple, el director de cinema
més conegut a Islàndia, especialment per la seva pel·lícula 101 Reykjavík,
Baltasar Komatur, és nét d?un exiliat català de la guerra civil, polític
republicà i amic de la intel·lectualitat catalana dels trenta com Pompeu Fabra
o Ferran Soldevila.

Una de les primeres coses
que he fet en tornar de viatge és rellegir el llibre. Es tracta d?una obra que
mereix una relectura.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!