Espai de Dissidència

L’actuació de la Conselleria d’Interior ahir mereix molts qualificatius, tot i que per ser generós i contingut, em limitaré a dos: incomprensible i inacceptable. Protegir provocadors violents, tot autoritzant la seva insultant presència, i reprimir durament la dignitat dels qui s’encaren amb el feixisme no entra en el que s’espera d’una policia democràtica. Si això fos un cas aïllat, encara podríem pensar que hi van haver errors. Tanmateix, no és la primera vegada i podem arribar a la conclusió que hi ha persones poc adequades a dins dels Mossos d’Esquadra, i que el govern no sembla capaç de controlar precisament allò que millor hauria de controlar.

Després de tot el que ha passat, el govern actual, sorgit de les il·legítimes i il·legals eleccions del 21-D està cometent un frau de llei, perquè manca a la seva paraula de restablir el govern legítim i fer efectiva la República. Per contra, tenim entre determinades seccions d’uns partits (amb unes bases, per dir-ho d’alguna manera, irritades) un acatament a qualsevol caprici de jutges de partit, de formació i mèrits discutibles, i ja per acabar, amb molts dubtes sobre el seu comportament moral i legal. La desobediència i el desacatament contra les seves ordres constitueixen un acte de prevaricació moral. Puigdemont ha de ser restablert, els presos han d’ésser alliberats, i aquells que han fet denúncies falses i il·legals contra centenars d’independentistes han d’ésser jutjats per tribunals independents. En altres paraules, cal fer efectiu el mandat del 27 d’octubre sense mitges tintes. Fins i tot els més partidaris d’eixamplar bases i de negociar coses sap perfectament que des d’una posició de força es poden arribar a acords justos.

Una darrera reflexió. En aquests moments, un espai tan essencial com és la nostra policia, no pot estar en mans d’algú que nega la realitat o que sembla incapaç de combatre l’amenaça feixista que atempta contra les persones de manera impune. Considero que precisament la CUP hauria d’assumir aquesta cartera, fer els canvis necessaris en l’organigrama, i assegurar així, de manera institucional, el control del territori. És una responsabilitat que ha de recaure precisament entre aquells que fins al moment han demostrat estar radicalment al servei dels milions de persones que van dignificar Catalunya el passat 1 d’Octubre.

La República  no es construeix des de la bellesa de les paraules o els falsos mites, sinó que només tirarà endavant per la pedagogia dels fets.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!