Les conversions

No recordo qui em va oferir el consell que, per a ser bon escriptor, calia estar molt amatent a les converses alienes. Que algú que aspirés a reflectir literàriament la realitat havia de sentir certa vocació d’espia. I, ho confesso, tinc el costum de fer d’observador, de registrar les dades que arriben pel meu sentit, i molt especialment afinar les orelles al meu voltant, especialment en els transport públics, per inspirar-me en la reproducció de diàlegs. Els mòbils (abans walkmans) amb els auriculars són un bon camuflatge per passar inadvertits en aquests furts de frases que perpetro a la mínima ocasió, car algú que aparentment sent música pot passar més fàcilment inadvertit.

La majoria de vegades, en aquesta activitat clandestina i moralment reprovable que practico, capto banalitats. Rumors, frases rituals, tòpics, mitges paraules,… difícilment sento coses interessants. Tanmateix, ahir va ser diferent.

Mentre tornava en un d’aquests regionals de darrera hora de la tarda, vaig ser al costat de quatre noies amb hijab. Mentre feia veure que mirava una sèrie des de la meva tablet, detectava que, entre les quatre noies amb indumentària declaradament musulmana, almenys tres, parlaven un castellà de suburbi. Totes eren joves, calculo que al voltant de la vintena d’anys, i només una semblava magribina. A partir del que anava sentint, vaig anar adonant-me que efectivament, les altres tres s’havien convertit recentment a l’islam. Al llarg d’una estona parlaven del difícil que havia estat per a les seves famílies respectives aquesta conversió, especialment per a les seves mares. En cap moment no vaig detectar quin podria haver estat el motiu d’aquesta decisió tan transcendent, encara que sí copsava en les seves paraules la il·lusió d’algú que es creu resascut, d’algú que creu que obre una etapa il·lusionant, una nova vida.

Sobre les causes, podria dedicar-me a especular com probablement ho facin els meus lectors. En cap moment van oferir-me indicis de la paraula clau: el perquè. Deixo aquesta tasca per sociòlegs i psicòlegs, i imagino que deu ser més fàcil detectar els detonants que no pas les raons profundes. Tanmateix, ben segur, el meu instint em feia empatitzar amb el disgust de les seves mares, que si bé van haver de lluitar molt per acostar-se a certs graus de llibertats personals, veuen com les filles acceptaven amb cert entusiasme una nova vida de submissió. I també em trobava certament colpit, perquè com està passant arreu de les societats europees, aquestes conversions a l’islam sembla que són cada vegada més freqüents. I no sembla que estiguem preparats mentalment per comprendre-hi i fer-hi front.

Evidentment, avui pensava en Houellebeq i el seu “submissió”, una gran novel·la ben entesa, en què un professor universitari escèptic i descregut, sospesa la possibilitat de convertir-se a l’Islam a una França de ficció en què el poder executiu (i bona part de l’econòmic i cultural) comença a estar ocupat per la religió monoteista més expansiva d’aquests moments. Estem assistint a un fenomen global de gran transcendència i penso que, ara per ara, estem desarmats com a societat occidental per fer-hi front.

Més enllà de valorar moralment aquest fet, veig aquí que les esquerres han comès un terrible pecat. El pecat de menystenir la dimensió espiritual de l’individu, d’emfatitzar excessivament la dimensió racional i material. I la gent té necessitats de tota mena, especialment les de la voluntat de fer-se amb una identitat coherent en una etapa de desarticulació humana. Les esquerres ens han fet impotents per evitar que qualsevol dogmàtic pugui esborrar ràpidament la conquesta individual de la llibertat.

Podríem parlar de crisis de la adolescència, de la frustració davant la identitat líquida a què el neoliberalisme en ha condemnat, a la fragilitat creixent dels vincles socials, a l’autisme col·lectiu a què sembla empènyer-nos el capitalisme. I això ha fet que abandonem el relat. I que els encantadors de serps comencin a fer el seu agost entre nosaltres.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.