Ja hem votat. Ara toca la independència express

Es poden fer moltes i múltiples anàlisis. Tanmateix, i com ens recordava el president Montilla, el que compten són els fets. I el fet número 1 és que ahir, es digui com es digui, vam celebrar un referèndum. El primer referèndum d’autodeterminació de la història del nostre país. I l’opció per la independència va guanyar clamorosament.

Es podria objectar, és cert, que les condicions en què es va celebrar la consulta no reunien les garanties necessàries, o que el resultat no esdevé una radiografia exacta de l’estat d’opinió d’una societat plural com la catalana. Tanmateix, qui va parar les trampes, i sobretot va decidir desemparar l’opció unionista, fou l’estat espanyol, en base a prohibicions i intimidacions, negant l’existència del problema, negant tota possibilitat de pacte i acord. El govern espanyol va plantejar una batalla bruta, posant paranys, jugant de manera deshonesta, i l’ha perduda.

I l’ha perduda pel voluntarisme, determinació, i sobretot la desobediència oberta d’una part molt substancial de la societat catalana, la de la majoria que va decidir desafiar un estat hostil. Això, per tant, cal interpretar-lo com a un acte de sobirania, una declaració unilateral d’independència de fet.

En aquestes circumstàncies, no té cap sentit esperar cap altra pantalla. No cal unes eleccions plebiscitàries per fer una altra consulta (que d’altra banda, tampoc seria autoritzada). En resum, no té cap sentit perdre el temps. El Parlament i el seu president han rebut un mandat democràtic per part del poble de Catalunya. La independència de dret cal que sigui declarada de manera solemne ja mateix. El govern de Catalunya (fóra bo que fos d’unitat) té l’obligació de trencar definitivament amb la legalitat espanyola i constituir una comissió per negociar els aspectes els aspectes tècnics de la secessió. En aquest sentit, les eleccions no haurien de ser altra cosa que constituents, això és, un cop s’hagi declarat la independència i s’asseguri el control del nou estat.

La resta, literatura pura. Espanya ha tingut la seva oportunitat d’acordar un referèndum. I el que ha fet ha estat abandonar els partidaris unionistes. Els unionistes també han gaudit de l’oportunitat de participar, i sens dubte, en la República també podran organitzar-se, si així ho desitgen, per restaurar la unitat amb l’estat espanyol. Tanmateix, el que cal ara mateix, en els propers dies, és un procés d’independència express. No pas per tacticisme, no pas per dignitat, sinó perquè es tracta d’un imperatiu democràtic. De la mateixa manera que, amb la participació d’un nombre inferior a la meitat dels espanyols (i sense la neutralitat de l’estat), Espanya va decidir acceptar la constitució europea, els catalans, si més no els qui han volgut, han parlat. I ja és massa tard per a qualsevol altra opció.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *