Espai de Dissidència

Com ha pensat en veu alta l’Oriol Junqueras, jo també penso que el joc hauria d’estar prohibit. Hi concorren arguments econòmics, socials, i sobretot morals. Econòmics, perquè representa l’atracció d’un sòrdid entremat de màfies que, com arreu on s’ha implantat, acaba per corrompre la política i impedir un desenvolupament econòmic desitjable. Social, perquè atreu un món parasitari, delinqüent i voltor al voltant de tota una regió, i de la qual serà pràcticament impossible de desfer-se’n. I moral, perquè, com a algú conformat per (malgrat el meu escepticisme religiós) algú que pertany al club del catolicisme, comparteix determinats valors cristians, entre aquests que el joc comporta un enriquiment il·lícit, fonamentat en el saqueig dels més pobres, desvalguts i, sovint, estúpids. Perquè hi ha algú que se n’aprofita de les febleses humanes. Perquè hi ha algú que s’enriqueix a còpia de l’engany, la il·lusió, la manipulació,…

Crec que ja s’han dit prou coses sobre les conseqüències negatives d’atreure grans inversions de les màfies internacionals per implantar “paradisos legals” respecte d’una ocupació tan summament immoral. Una activitat que infecta la comunitat pròxima a còpia d’implantar un model de prostitució, proxenetisme, explotació laboral, misèria ètica. Un model en què els diversos grups criminals acaben per abduir les institucions i la societat civil. De fet, aquesta idea que la pròpia administració pot acabar adaptant les lleis a la voluntat dels mafiosos amb necessitat dels seus diners, la proposta de rebaixar la fiscalitat al conjunt del sector… a un ridícul 10% (enfront al 25-30% de l’impost de societats que paguen els que investiguen contra el càncer o editen llibres per a criatures) em fan venir ganes d’agafar el trabuc, el Sant Cristo gros i anunciar una creuada contra el pecat.
Algú dirà… és l’única manera que es crein llocs de treball. Al contrari. Una activitat d’aquest estil, que comporta la importació de mafiosos internacionals, acabarà per espantar empresaris solvents, teixit cooperatiu, o persones amb voluntat de muntar un negoci innovador. Una vegada les garrapates del joc i el proxenetisme s’instal·len en un espai, fan tot el possible per boicotejar l’emergència de qualsevol altre negoci, qualsevol altra elit que pugui desplaçar-los del segrest al qual sotmetran ajuntaments, generalitats o estats. Posar en safata de plata el nostre país, ja sigui en Ho o en Sheldon és regalar-lo a la delinqüència.
El joc no hauria d’estar permès en una Catalunya lliure. Ja hem tingut massa economia de casino.