Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

28 de març de 2012
2 comentaris

Decàleg de reivindicacions per a una vaga general

En l’esdeveniment de demà, més enllà de la protesta, hi ha la proposta. I aquestes són les meves:

  1. Fer una auditoria popular dels comptes públics, realitzada per sindicats i altres entitats socials, a fi de fiscalitzar qualsevol abús i malbaratament de fons públics (dietes, partides pressupostàries excessives,…) En el nostre cas, podíem encarregar-la a economistes de reconegut prestigi com els de Taifa (Miret Etxezarreta, Torres Garzón,…)
  2. Nacionalització de la banca i control popular de les finances, a fi que els seus fons siguin a disposició de famílies i empreses i destinats a inversions d’economia social. La nacionalització implicaria la col·lectivització de tots els beneficis i actius, així com la recuperació, via patrimoni d’accionistes i directius, dels diners públics abocats en el darrer decenni.

3. Gestió col·lectiva de les empreses i dels serveis públics, que vol dir, gestió directa per part dels treballadors i pactes entre usuaris i treballadors a l’hora de definir les línies estratègiques d’aquestes, així com polítiques d’ocupació que perseguissin l’ocupació plena i la gratuïtat dels serveis bàsics i tarifes assequibles. Col·lectivització dels guanys econòmics, tret de la part que vagi destinada a inversions.

4. Nou codi del treball elaborat pels treballadors, en el qual es dictin les normes laborals fonamentades en la recuperació de drets dels treballadors: treball estable, plena ocupació, remuneració justa, condicions seguretat laboral, pensions justes.

5. Jornada laboral màxima de 30 hores setmanals i jubilació voluntària als 60 anys. L’atur només es pot combatre des de l’aritmètica. Cal que treballem menys per treballar tots!

6. Reforma fiscal en la direcció d’una progressivitat radical, que comporti la supressió de tot benefici fiscal al capital, les empreses i els xiringuitos financers, imposició de la Taxa Tobin i altres que facin impossible l’especulació com a activitat, que abaixi impostos directes i que impedeixi que la renda màxima estigui lligada a la mínima, de manera que cap individu o família disposi de deu vegades o més ingressos que el salari o la renda més baixa. Qualsevol quantitat o bé tangible o intangible que ultrapassi aquesta quantitat, serà col·lectivitzat.

7. Establiment d’una renda màxima i una renda mínima lligades entre sí, de manera que tothom no disposi d’una renda mínima inferior a deu vegades la renda màxima.

8. Expulsió del capital privat dels serveis públics. Supressió de qualsevol subvenció o concert a qualsevol empresa que presti serveis públics com ara escoles o hospitals concertats, serveis externalitzats, empreses públiques de gestió privada, consorcis,…

9. Incautació de patrimonis superiors al milió d’euros ja siguin materials, immaterials, mòbils o immòbils, que passaran a ésser col·lectivitzats.

10. Nou codi penal exclusiu per a delictes econòmics i que permeti jutjar i castigar exemplarment, i si cal de manera retroactiva, totes aquelles polítiques econòmiques immorals des de l’any 2000 ençà. Creació d’una fiscalia especial amb tribunals exclusivament compost per treballadors i treballadores o desocupats.

  1. No se m’haguès acudit plantejar uns objectius tan “durs”. És un bon objectiu per no perdre de vista cap a on anar, malgrat evidentment, si no volem sortir de casa i trobar-nos davant d’un tanc, s’hauràn de plantejar objectius molt més digeribles i visualitzables pels ciutadans. Els objectius dels deu titulars, perfectes; els “com” de l’explicació, indigeribles per la majoria…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!