Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Ferran Aisa, Poetes en temps de revolta. Barcelona, 1936-1939. Lleonard Muntaner Editor, Palma, 2010, 269 pp.
És ben sabut que, en el terreny cultural, la República guanyà la guerra civil per golejada. Una clara majoria de literats –en quantitat, i sobretot en qualitat- no només van fer costat a la causa antifeixista, sinó que hi van participar activament en la trinxera cultural. Aquest fet explica l’hostilitat actual de determinats sectors socials i polítics contra el món de l’art i la cultura i l’antiintel•lectualisme que caracteritza bona part de la societat hispànica, hereva del que encara avui es detecta com a franquisme sociològic.
Tanmateix, una cosa és tenir constància del fet, a bastament sabut, de la superioritat cultural de l’Espanya i la Catalunya republicana, i una altra cosa és arribar al nivell del detall. Això és precisament la tasca del poeta i historiador Ferran Aisa, qui, en un treball d’arqueologia cultural, rescata un bon feix de poetes, revistes, moviments i manifests del convuls període, en especial des de l’agitada Barcelona revolucionària del 36. Aisa, que connecta amb gran facilitat amb l’antropologia dels moviments poètics del moment –ell mateix n’ha estat agitador poètic des de l’efervescent Barcelona dels setanta- ens reconstrueix l’ambient d’eufòria creativa que caracteritza els primers mesos de la revolució. Mostra del moment històric és la multitudinària participació en les activitats culturals, sovint amb continguts catàrquics, que representen les lectures poètiques dels grans –i mitjans- poetes, o l’impacte que representa el coneixement de l’assassinat de García Lorca, el qual havia mantingut una íntima relació amb Catalunya. L’autor d’aquest estudi, que reprodueix desenes de textos recuperats més de set dècades després, ens recupera recitals amb milers d’assistents, col•leccions amb desenes de títols editats, i col•lectius amb un actiu paper dins la reraguarda. En aquest sentit, i tal com ens va recordar el recent estudi d’Enric Pujol sobre Jaume Miravitlles, l’eficaç funcionament del comissariat de propaganda, i la importància donada a la trinxera cultural en un conflicte essencialment internacional, també enlluerna el món, i els intel•lectuals estrangers.
Efectivament, la guerra civil trascendí les fronteres. I la importància de la creació poètica en aquest combat per l’opinió pública, ens la recorda Aisa, en un període en el qual el bo i millor de la literatura del país, hagué d’optar entre l’exili, la mort, o la clandestinitat. Potser per això trobem avui aquesta renovada passió per la poesia. Hi ha un desig profund de recuperar el temps perdut.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
contra el neo-liberalisme, volem viure en un estat totalitari…..
ells es retraten, el fotut és que només diuen una part de la frase, si són anti-x vol dir que són anti-y.
seria millor per l’higiene mental i l’alfabetització de la població som pro-Z i deixar-se d’enganys……..
-el que passa és que si diem el que realment volem les iaies no ens votaran enganyades.
-doncs potser que el que proposeu no fot gaire peça al taler ni bona flaire que fins i tot l’heu d’amagar amb antis i enganyar iaies juntament amb gent de bona fè.
sortir del armari dient volem l’objectiu X no és suficient cal argumentar i dir com si pensa arribar.