I ara passe a relatar la trobada. Haguérem de matinar (jo a les 5:45) perquè, si no, no hauríem arribat puntualíssims al poble. Fórem els primers però això no té cap importància. Un cop arribats totes i tots, férem l’esmorzar. Alguns havíem fet molts quilòmetres i feia falta ingerir algun aliment sòlid. Un cop acabada aquesta primera estació, començàrem la visita turísta a Alcanar. Passejàrem pel poble, pels carrers, i ens féu de guia un valencià afincat a ALcanar i amic i company d’estudis del Josep Blesa. Ens anà desgranant la història de tot allò que anàrem veient. És un poble d’uns 10.000 h que té algun lloquet digne de ser admirat i vist. Destacaria l’Església de Sant Miquel. No la poguérem veure per dins. Una llàstima. Però sol passar. La Cisterna del poble: un lloc per a fer qualsevol tipus d’actes i que havia estat, com el seu nom indica la cisterna del poble. De l’Ajuntament sols destacaria que és un edifici de nova creació amb un balconet “digne de ser vist i inútil totalment”. Ens saludà el Sr. Alcalde i ens obsequià amb diverses publicacions del poble. Les que em van “tocar en sort” (m’interessaven bastant) han estat:
Tomàs Camacho, K&O (poemes kaoistes).
DDAA, 10 anys del DLlC del IEC, CEL.
DDAA, Beceroles, lletres de llengua i literatura II, CEL
i Joan Bpta. Beltran Reverter, Josep Matamoros Sancho, Canonge, periodista i poeta (Alcanar, 1866-1937), IECM.
Sols per la documentació esmentada ja pagava la pena fer el viatge. També poguérem visitar el que prompte serà Casa de la Cultura (i que és una antiga casa modernista restaurada). Digna de ser conservada i vista per qualsevol que s’estime un poquet el nostre patrimoni nacional.
I així arribà l’hora del dinar i la xerradeta. Primer férem cap a les Cases (port) per tal de veure’ns amb la resta de l’expedició que pujava del PV: Mossén Gálim, Natzari i Joan Olivares. I un cop retrobats, enfilàrem a Can Conill. Allí prenguérem seient i ens disposàrem a donar fe dels aliments que ens havien preparat. Amb els corresponents postres i cafés. Un cop havíem acabat de dinar, Toni de l’Hostal (nét) ens oferí doverses cançons dels seu llarg reperori, amb una estrena “mindial”: l’himne del ValènciaCF. I després vingueren els parlaments. En di, en algunes idees dissentírem. En Vicent Partal ens posà al dia de les properes novetats de Vilaweb. I així anà transcorrent la sobretaula, molt animada.
Cap a les 18h00 enfilàrem de nou cap a casa. Hi havia gent que tenia compromisos ineludibles i no podíem fer-ho més llarg. Aquesta ha estat, a grans trets, la primera trobada de blocaires “dinaristes”. Al PV ja tenim la de soparistes. El pròxim sopar serà dissabte del festival d’Eurovisió. Ja direm hora i lloc per a totes i tots els que s’hi vulguen apuntar. Però reserveu la data: 24 de maig (si no vaig equivocat).
PD: Dels assistents que tinc identificats i tenen bloc escric la relació a continuació. A la resta us agrairia que m’afegíreu el vostre nom de bloc. Gràcies.
Sergi Gómez (CAN CARRASCA)
Toni de l’Hotal (Jaume I)
Enric Marco (Pols d’estels)
Josep Blesa
Pep Albinyana (Gàlim)
Marta Inza
Emili Morant
Josep Carbonell
Borinotus
Emigdi Subirats
Josep Carbonell
i l’amiga d’Amer.
Disculpeu-me la resta. Però, en cosa de nom, sóc un desastre.
La foto pertany a un indret d’Alcanar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però per molt que s’emprenyen alguns pocs al País Valencià, el País Valencià no és considera ni és cap país català, al igual que Catalunya és un territori més i no és considera ni és cap país valencià.
Àngel: en un país normal, quan un parla d’un dinar, el comentari hauria de dir “Bon profit!”, quan un parla de sexe els comentaris haurien de ser “Quin gust!”, i quan un parla de política s’hauria de dir (com a tot arreu) “Quin rotllo!”.
Com encara no som un país normal, els comentaris a la teua crònica parlen de coses que poc tenen a veure amb el magnífic dia que vam passar a Alcanar, que són les vertaderament importants. Gràcies per la crònica, i per escriure i fer-nos creure, de tant en tant, que vivim en un país normal, on a més de comentar-nos uns als altres sobre política, la gent dina, sopa, i fo…
Una abraçada, Emili
I magnifica tertulia. Sobre tot, amb la teva historia de mestre de català-valencia que val un post.