- Resulta inaceptable, en qualsevol etapa de la vida, que algú siga obligat a cap novatada per tal de ser aceptat en el grup. És un atemptat a la dignitat i, per tant, absolutament inaceptable.
- L’única forma de tallar l’assumpte és incidir en una educació democràtica, establir un escenari de convivència en què es tracte els joves com a adults i com a iguals.
- L’actitud dels grans que miren cap a un altre lloc i que consideren aquestes novatades com a “bromes innocents per a la integració” són inaceptables i descobreixen el deteriorament social en què ens movem.
- Cal posar en peu modes d’integració juvenil diverses: fer camins junts, preparar el sopar, estrènyer llaços sense haver de passar per humiliacions.
- Cal convéncer-se que la humiliació, l’abús, el maltractament, sempre deixen empremta, encara que siga en la manera de pensar.
L’Evangeli diu en el passatge de
Mc 9, 38-40 en què l’apòstol Joan vol impedir a un que faça el bé perquè no és del nostre grup. Jesús els diu que pertànyer al seu grup no és una adscripció social o religiosa, sinó que s’hi arriba pel bé que es fa. Qui fa el bé és del grup de Jesús i qui no el fa, no pertany al seu grup, encara que es crega una persona molt religiosa, molt cristiana. Així de simple i clar. Ara recorde l’article del P. Josep Miquel Bausset
1.595 i 1.870, en què diu: