Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

27 de juliol de 2008
0 comentaris

Santa Maria de Valldigna i les Folies

Divendres vaig rebre una telefonada per tal que cercara a Internet informació sobre un acte de dissante al monestir de Valldigna. Ho vaig fer i m’assabente que el grup Les Folies -que no sabia ni que existia- actuava a les 19h00 al monestir. I així vaig decidir personar-m’hi. Però, com que no les tenia totes, li vaig telefonar a Toni de l’Hostal perquè m’ho confirmara. I així era.

Dissabte cap a les 18h35 ja m’hi trobava. Vaig ser rebut amb un salut molt afectuós per Toni de l’Hostal com a senyor bisbe, cosa que li agraesc profundament. Xerràrem un poc i ja vaig prendre cadira. Mentrestant vaig veure però no n’estava segur, un amic, Vicent, de Carcaixent. Quan arribà Rafel, de Benimarfull, ens saludàrem amb l’amic Vicent. I esperàrem que donara inici l’actuació del grup Les Folies amb els seus balls i danses populars. L’espera fou bastant amena perquè xerràrem un poc ja que feia temps que no ens véiem.

Comença l’actuació amb el programa següent:

La festa de Les danses. El ball popular i ritual de la festa de Santa Anna des del segle XVIII.
El Quatre de balls populars. El ball escolaritzat del segle XIX, la festa contractada.
i La Moixiganga dels gitanos. La festa transgressora del segle XIX.

Van ser uns tres quarts de bona música i bons balls i dansades populars. Cal que s’intente recuperar tot allò que els nostres avantpassats han fet i que, si no ho remeia ningú, a poc a poc pot desaparéixer.

Ens digueren que, cap a les 21h00, hi havia processó a santa Anna precedida d’uns balls populars en eixir la processó, i no ens ho volguérem perdre. Ens vam personar a l’església de Simat i poguérem presenciar com gent de tota condició dansava en honor de santa Anna, mare de la Mare de Déu. La processó no semblava cap cosa de l’altre món, a més a més la imatge és xicoteta, però com a festes del poble -no les centrals- en honor de Sant Jaume i Santa Anna no estan gens malament. I he descobert una festa i actuació que desconeixia. La foto és un moment de la vesprada-nit passada a Simat de Valldigna.

I com a colofó del que explique acabe dient que heu de llegir el monogràfic núm. 41 del mes de maig de SAÓ, dedicat al Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna. Hi trobareu una introducció del director de la publicació, Emili J. Marín, un escrit de presentació de la consellera de Cultura, i uns articles de Josep Franco, P. Alexandre Masoliver, Joan Iborra, Salvador Vila Ferrer, Virgínia Barciela González-Josep Fernández Peris, Rafael Roca Ricart i una entrevista al secretari autonómic de Cultura, Rafael Miró Pascual. He aprés moltes coses que desconeixia del monestir ànima de la Valldigna.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.